La recerca periodística de Pili Garcia i Anna Gasol, autores del pòdcast Les sis de Ravensbrück, coproduït per EMUN i La Xarxa i amb el suport de l’Àrea d’Igualtat de la Diputació de Lleida, ha permès recuperar i visibilitzar les històries de set dones catalanes que van patir la deportació als camps nazis. Sis d’elles eren originàries de la província de Lleida, mentre que la setena, Pepita Maranges, germana de Maria Maranges, va néixer a la Cerdanya gironina.
En aquest context, una de les fites més destacades de la investigació ha estat la troballa de la fotografia inèdita de Coloma Seró Costa, nascuda a l'Albagés, un poble de les Garrigues. Fins ara, la Coloma era l’única de les deportades de la qual no es disposava d’imatge. Aquesta mancança s'ha resolt gràcies a la cooperació de Dolors Oriol, que ha cedit una sèrie de fotografies que custodiava a la casa de l'Albagés i que han permès, finalment, posar cara a la Coloma. També ha estat clau la col·laboració dels veïns Josep Maria Alventosa i Pilar Rei, que han ajudat les periodistes a seguir-ne la pista.
Aquest descobriment pren encara més rellevància si tenim en compte que demà 28 de juny, a l'Albagés, tindrà lloc la col·locació d’una llamborda, una Stolpersteine (les pedres que fan ensopegar), en memòria de Coloma Seró. Es tracta d’una iniciativa impulsada per l’Ajuntament de l'Albagés i el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, gràcies a la recerca de l’historiador i biògraf de la Coloma, Josep Rubió Sobrepere, i de la historiadora Noemí Riudor.
Per entendre la importància d’aquest homenatge, cal recordar la trajectòria vital de Coloma Seró Costa. Nascuda a l'Albagés en una família pagesa, va formar-se com a mestra i, com a membre del PSUC, va ser la primera dona regidora de Vilafranca del Penedès. Amb l’arribada del franquisme, va haver de fugir a l’exili a França. Durant la travessa dels Pirineus, va perdre la seva filla i així i tot va ajudar a evacuar centenars de persones, entre elles una seixantena de nens orfes. A França, sota el nom de Josefine, va actuar com a agent d’enllaç de la Resistència fins que va ser capturada per la Gestapo. Deportada a Ravensbrück, arrisca la seva vida per donar consol, fins a l’últim alè, a una companya que agonitza entre un munt de cadàvers. Aquesta gesta la recull la Montserrat Roig a Els catalans als camps nazis i Marina Rossell en farà un poema i una cançó. Aquestes són només algunes de les escenes que revelen la dimensió humana i política de Coloma Seró, una de les sis dones lleidatanes oblidades pel relat històric.
Podeu recuperar la seva biografia en tres capítols a:
https://laxarxames.cat/album-details/4264634
Al llarg dels dos anys de realització del pòdcast, també s’han fet altres descobertes significatives: s’ha localitzat el vestit de ratlles de Lola Casadellà, s’ha pogut escoltar per primera vegada la veu de Felicitat Gasa Nadal —custodiada a l’Arxiu de la Ciutat de Barcelona dins del fons Neus Català i Pallejà— i s’ha reconstruït la biografia de Conxita Grangé Beleta, de la qual enguany es commemora el centenari del seu naixement amb l’Any Grangé, gràcies a la col·laboració del seu biògraf oficial i cap de continguts del Memorial Democràtic, Josep Calvet.
Tots aquests elements es combinen a la sèrie documental sonora Les sis de Ravensbrück, dirigida i guionitzada per Pili Garcia i Anna Gasol. El projecte dona veu i rostre a aquestes dones per treure-les de l’oblit, a elles i també a les 132.000 dones que van ser tancades a Ravensbrück, de les quals en van morir 92.000. Es tracta d’una narració sonora plena de testimonis, expertesa de periodistes i historiadors i historiadores, documents inèdits i emoció, que reivindica les vides oblidades d’aquestes dones perquè la seva lluita no quedi endebades.
El pòdcast, produït per EMUN FM i La Xarxa, ha comptat amb el suport de l’Àrea d’Igualtat de la Diputació de Lleida i amb l’assessorament de l’historiador Josep Calvet, cap de Continguts del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Els episodis de Les sis de Ravensbrück estan inspirats en el treball amb perspectiva de gènere de Míriam Roma, amb el mateix títol, publicat per Pagès Editors.