La Vaga General del pròxim 29 de maig contra el govern de Mazon, ens interpel·la i confronta al conjunt de la societat valenciana. A la classe treballadora i les classes populars -més del 80% de la població-, perquè la història i el present ens ha demostrat, una vegada i una altra vegada, que la lluita i especialment les vagues, han estat les formes més útils de defensar els drets de les majories i d’aconseguir avanços socials, polítics i culturals per al conjunt de la societat.
Interpel·la les classes enriquides -directament o indirectament explotadores-, perquè la vaga també va contra ells, que són els únics que no han repudiat com calia la gestió criminal de Mazon i els feixistes que ho sostenen. Una Vaga General contra els governs del capital i els capitalistes, que sempre anteposen els seus interessos per sobre de qualsevol circumstància, com van demostrar el dia de la DANA.
La Vaga General és una confrontació radicalment democràtica que qüestiona el sindicalisme del pacte social permanent, perquè hi ha interessos tan contradictoris que no es poden pactar sense conculcar els interessos d’una de les parts; també pregunta a les classes mitjanes perquè han de reconéixer quin és el costat correcte de la història i decidir en conseqüència; als partits polítics perquè han d’explicar amb claredat quins interessos socials i econòmics defenen més enllà del càlcul electoral i del concepte de ciutadania, que igualment engloba tant als Roig o Boluda com als treballadors/es de Mercadona, de les drassanes o les famílies treballadores que han d’estar cada setmana en les “cues de la fan”, esperant el repartiment dels bancs d’aliments.
La Vaga General interroga les persones que treballen de manera estable en el funcionariat i en les empreses del sector públic, perquè la seua estabilitat no és només fruit de l’esforç personal, sinó que també és fruit de les lluites col·lectives de les generacions anteriors i presents. Unes lluites que van obligar l’Estat ha de dotar-se d’uns serveis a la societat, per al qual era necessari una massa de treballadores i treballadores. Ara, aquest funcionariat ocupen eixos llocs estables de treball. Una estabilitat de la qual gaudeixen també, en un altre grau, les persones que treballen en grans empreses, on la lluita sindical ha consolidat drets laborals. Una estabilitat i seguretat en el lloc de treball que s’ha d’utilitzar per a participar i donar suport a la resta de lluites populars.
La Vaga General tempteja també les persones jubilades, moltes de les quals han participat directament en les més diverses lluites a les quals feia referència i que ara, unes amb pensions dignes i altres amb pensions de subsistència, conviden les noves generacions a defensar tot allò que van aconseguir i a continuar lluitant per assolir millores per a les generacions actuals i les del futur. També s’interpel·la el camperolat valencià, una figura pròpia de la nostra terra, mescla de treballador, autònom i empresari, de difícil catalogació des de fora, però de fonamental importància per a garantir la supervivència del territori i la sobirania alimentària del conjunt de la societat.
Però la Vaga General emplaça sobretot de manera molt directa dos sectors socials dissortadament massa separats. D’una banda, al precariat, a totes i cadascuna de les persones que malgrat la seua voluntat, esforç, formació i compromís social, pateixen el treball precari en mil i una formes: subcontractats, treball parcial, per hores, temporals, en practiques, formació, sense garantia de continuïtat ni estabilitat. Una sèrie de feines, convencionals o no convencionals que estan mal pagades, són insegures, sense protecció i que malgrat treballar, no dona per a sostenir una llar. Treball independent (quant a drets), treball a domicili, venda al carrer o domiciliària, teletreball, falsos autònoms (la majoria), economia submergida, segregació racial, sexual o cultural, els i les “sense papers” i un llarg, etc., que conformen l’actual columna vertebral del sistema de producció i serveis en què ha esdevingut el capitalisme a casa nostra. Només un canvi en la correlació de forces entre el treball i el capital pot ser la garantia per a una millora col·lectiva de les condicions de vida i treball de tota aquesta classe treballadora que ara no té ni els més mínims drets reconeguts.
L’altre “sector social” al qual vull fer referència és al dels partits polítics, especialment “els nostres”. Els partits d’esquerra, massa allunyats per a veure cada dia moltes de les situacions de duresa social que hem esmentat, han d’entendre que per a bona part de la societat, ja no és suficient com esperar la davallada electoral de la dreta i ocupar el Consell de nou. Així com el 2023 va haver-hi un ample sector d’abstenció activa, ara ni es vol ni ningú s’acontentarà a fer un pas enrere en la història per a tornar a la casella d’eixida del 2015, sense una autocrítica valenta i sincera, tant per les insuficiències de la seua gestió, com per les evidents errades comeses. I ara és l’hora de corregir, no és el moment ni dels silencis, ni del sí però no, ni de fer una cosa i la contraria al mateix temps per a intentar quedar bé amb la majoria, perquè finalment quedareu malament amb tothom.
I el dia 29, amb la Vaga General, és l’hora perquè els partits d’esquerres, i amb voluntat de servir la majoria social, participeu directament en la Vaga General i suspenguen totes les seues intervencions institucionals, que els vostres càrrecs representants i la militància participen dels piquets informatius. La majoria institucional està a les mans de la dreta i no la canviareu amb el vot ara. Per això és molt important que tampoc la legitimeu el dia de la Vaga General amb la vostra participació. Utilitzeu els altaveus de la Vaga General per a esmenar la política de la dreta des dels discursos i des de la pràctica.
El dia 29 de maig, tots i totes a la Vaga General i, parafrasejant els clàssics: de cadascú/na segons les seues possibilitats, de cadascú/na segons les seues necessitats.
A Alacant, a les 11h manifestació des de l’estació de Renfe i a les 18h la manifestació des de Jorge Juan.
A València, a les 9h a les portes de les Corts valencianes, a les 12h al piquet informatiu a l’Estació del Nord de Valencià i, a la vesprada a les 19 h, manifestació a la plaça de l’Ajuntament del Cap i casal!