Plataforma per la Llengua suma esforços amb set entitats més per impulsar una campanya amb el lema "Mantenir el català, el repte 21 dies" perquè tots els catalanoparlants es mantinguin parlant en català amb tothom durant, com a mínim, 21 dies. És el període de temps que se sol fer servir per considerar que un hàbit es pot consolidar i hauria de permetre que els catalanoparlants abandonessin la subordinació lingüística al castellà. El repte, que arrencarà el dilluns 12 de maig i s'allargarà fins a l'1 de juny, s'impulsa conjuntament amb l'Institut d'Estudis Catalans, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL), Òmnium Cultural, Softcatalà, i els col·lectius Salut pel Català, Mantinc el català i No em canviïs la llengua. A les xarxes, les entitats animen tothom a compartir la seva experiència amb l'etiqueta #Repte21Dies i #RepteMantinc.

La campanya s'ha presentat aquest dijous, 8 de maig, a la tarda, a la Casa del Mar de Barcelona, i ha comptat amb les intervencions de la sociolingüista Maite Puigdevall, professora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC; Jordi Bofarull, de Valls per la Llengua, que va organitzar el mateix repte a escala local sota el nom de CONVIT de Valls i n'ha explicat el seus funcionament i resultats, i Àstrid Bierge, coordinadora de Tallers per la Llengua, una entitat que dona recursos conductuals als parlants perquè s'acostumin a mantenir-se en català. També hi han intervingut Leli Camps i Gabriel Roca, dos catalanoparlants que han explicat les dificultats quotidianes de parlar en català amb tothom, i dues persones nouvingudes, Merlys Mosquera i Daniel Camilo Hernandez, que han après la llengua però que tenen problemes per aconseguir que la gent els parli en català. L'acte ha estat amenitzat, a més, amb l'actuació musical d'Enric Nedderman.

Maite Puigdevall ha alertat en la seva intervenció que els catalanoparlants "ens adaptem per mimesi, però sempre ho fa qui està en una situació subalterna, qui parla la llengua minoritzada". En aquest sentit, la sociolingüista ha afirmat que els catalanoparlants "no som parlants emancipats, com sí que ho són els parlants de llengües majoritàries, i només ens podrem convertir en emancipats compartint el català".

La submissió dels catalanoparlants al castellà és un dels dos factors que contribueixen a explicar la residualització del català, juntament amb l'ordenament jurídic lingüísticament discriminatori de l'Estat espanyol. Tots dos factors, amb un pes desigual, fan prescindible el català, i, per tant, en fan perillar el futur, perquè les llengües que no són útils ni necessàries desapareixen. En el cas concret de Catalunya, segons una enquesta encarregada per Plataforma per la Llengua a GESOP, 8 de cada 10 catalanoparlants canvien al castellà quan algú els parla en aquesta llengua, un percentatge elevadíssim i molt preocupant. A l'hora d'explicar-ne els motius, el 43,5 % afirma que canvia de llengua "per respecte" o "per educació". Com a segona causa i amb un percentatge molt inferior, el 16,3 % opta per respondre en castellà perquè creu que potser no serà entès si es manté en català.  

Aquests arguments, però, solen ser adaptacions cognitives dels parlants per justificar la seva submissió, i són arguments fàcilment desmuntables: el "respecte" per l'altre hauria d'implicar, de fet, que fossin els parlants d'altres llengües els que parlessin la llengua de Catalunya. Pel que fa a l'argument de "l'educació", tampoc no es considera de "mala educació" no parlar en la llengua pròpia del lloc, i només s'aplica per als catalanoparlants. A més, les dades diuen que a Catalunya gairebé tothom entén el català i, per tant, no té sentit canviar al castellà.

En aquest sentit, Leli Camps, que és membre de l'ADAC i Salut pel Català, ha afirmat des de la seva vivència que "l'onada destructora de la llengua arriba arreu, no es pot abaixar la guàrdia tot i estar ben sensilitzats amb la llengua, hem de canviar d'hàbits", i ha afegit que "si no ens aturem i prenem consciència dels automatismes que ens fan canviar de llengua mai podrem canviar la situació". Per la seva banda, Gabriel Roca ha explicat la indefensió que pot viure un catalanoparlant a la consulta mèdica: "Ens hem de preguntar per què cedim al castellà de vegades. Personalment, en situacions com una visita mèdica, em trobo en força ocasions en situacions de vulnerabilitat."

En l'acte, hi han aportat també la seva experiència des de l'òptica de les persones nouvingudes Merlys Mosquera i Daniel Camilo Hernández. "Per un costat, una cosa que no entenia al principi és com era possible que generalment la gent no volgués compartir la llengua amb mi mentre l'aprenia, però també m'he trobat amb tot el contrari, amb experiències agradables", ha apuntat Mosquera. Per la seva banda, Hernández ha remarcat que per aconseguir que diversos interlocutors amb qui interactua canviïn l'hàbit de canviar de llengua "hem de perseverar sempre i continuar parlant català, no hi ha alternativa".

Com diu la coordinadora de Tallers per la Llengua, Àstrid Bierge, és més probable que quan algú et diu "¿cómo?" sigui algú amb sordesa que no pas que no entengui el català. En la seva intervenció, Bierge ha assenyalat que "la immensa majoria de catalanoparlants que canviem de llengua ho fem per iniciativa pròpia, no ens ho demana l'altre interlocutor", i alhora ha aportat la part positiva d'aquesta reflexió: "Canviar l'hàbit depèn exclusivament de nosaltres mateixos". A més, la representant de Tallers per la Llengua ha aportat alguns consells per assolir el Repte 21 dies: "Per començar a mantenir el català, cal marcar-se objectius concrets i viables, i progressivament plantejar-se objectius més ambiciosos".

La consciència lingüística és fonamental, però cal tenir recursos conductuals per fixar l'hàbit 

Però no n'hi ha prou que els catalanoparlants tinguin consciència lingüística perquè s'acostumin a mantenir-se en català: també cal que tinguin recursos perquè puguin reduir la incomoditat, canviar de conducta i fixar el nou hàbit. En aquest sentit, entitats com Tallers per la Llengua fa anys que es dediquen a passar de la consciència a la conducta amb tallers d'assertivitat lingüística. En aquests tallers, que sovint compten amb el suport de Plataforma per la Llengua, s'hi ofereixen recursos i estratègies perquè tothom parli català amb naturalitat amb tothom, partint de les dificultats individuals de cadascú.  

Així, per exemple, s'hi diu que quan et dirigeixes a algú en català i et respon "no hablo catalán" sovint és un avís perquè no ens podrà parlar en català, però no vol dir pas que et digui que li parlis en castellà. I si et diu que no t'entén en català, en aquests tallers també s'ofereixen estratègies per respondre-hi: fer-se molt el sorprès pel fet que no l'entengui fins a fer-li dir que en realitat sí que l'entén una mica; preguntar-li, fins i tot, si li costen els idiomes, o dir-li que no saps parlar castellà i, per tant, que també ell hauria d'intentar adaptar-se a tu. En aquest sentit, Plataforma per la Llengua i les altres entitats impulsores del repte oferiran dades i trucs per mantenir-se en català durant les setmanes en què la iniciativa estarà en marxa. 

Més enllà de recursos per a les converses amb interlocutors desconeguts, mantenir-se en català amb interlocutors habituals amb qui fins ara la conversa solia ser en castellà és un repte afegit. Però també és possible canviar aquest hàbit: en aquest sentit, convé posar-se objectius, com el dels 21 dies, i establir mecanismes de control amb terceres persones perquè et facin veure quan canvies al castellà. És per això també que les entitats impulsores del repte fan una crida a tothom a comprometre's amb el #Repte21Dies a les xarxes socials perquè els compromisos públics augmenten el compromís individual de la persona, i a explicar la seva experiència a les xarxes socials: tant les dificultats com les eines que han fet servir per acabar mantenint-se en català. 

La importància, personal i social, de ser referents lingüístics 

Amb una nova conducta lingüística, els catalanoparlants que mantenen el català hi podran guanyar en autoestima: tot i que cedir a parlar la llengua dominant permet, al principi, estalviar esforços i evitar connotacions i conflictes, el fet de sotmetre-s'hi també genera emocions desagradables i suposa una baixada en l'estatus social. Per a la llengua, a més, la qüestió clau és que poden servir de model per a altres parlants i contribuir a eixamplar l'espai lingüístic en què se senten còmodes mantenint-se en català. Com més parlants s'hi mantinguin, la massa crítica pot fer que la comoditat sigui col·lectiva i acabarà forçant els parlants de la llengua dominant a aprendre la llengua minoritzada.