Un motor de reacciˇ catalÓ

Article d'Agustí Barrera i Puigví, publicat al web de l'Associació Cultural Vibrant

28/05/2024 Mem˛ria hist˛rica

Un dels trets fonamentals, i alhora definitoris de la història de Catalunya és el seu procés d’industrialització, conegut com a Revolució Industrial, que apareix a inicis del s-XIX. Un procés industrialitzador que introdueix el maquinisme, en el que fins aleshores havia estat la producció artesanal.

Aquest procés divideix  la societat en dos grans blocs: els posseïdors dels mitjans de producció, la burgesia industrial, i els treballadors, que són els assalariats. Des d’aquest moment el conflicte d’interessos entre els dos sectors en pugna generarà un llarg procés d’enfrontaments al llarg de la història.

Tot procés industrialitzador ve determinat pel triangle: ferro, vapor, carbó. A Catalunya amb una notable migradesa de combustibles fòssils, només uns jaciments d’hulla de poca potència calorífica al Ripollès, el carbó s’havia d’importar d’Anglaterra o transportar des d’Astúries amb uns alts costos econòmics.

El problema del combustible fou resolt de manera imaginativa amb la utilització de l’hulla blanca i la força hidràulica dels nostres rius, fonamentalment el Ter i el Llobregat, al llarg de la seva trajectòria s’establiren tot un seguit de fàbriques que amb la turbina, feien moure la dinamo o l’alternador que produïa el corrent elèctric que alimentava la fàbrica.

Seguint aquest expansiu procés industrialitzador, l’any 1924 dos fargaires de Campdevànol (Ripollès), Ramon Casanova i Danès juntament amb el seu pare, transformen la farga familiar -creada el 1875- en una metal·lúrgia moderna, funden “La Farga Casanova” que a més de fabricar eines agrícoles, eixample la seva producció, pionera a l’Estat, elabora peces forjades d’acer i estampades en calent per als motors de la Hispano-Suiza i a obtenir acer inoxidable.

Ramon Casanova i Danés (1892-1968) Enginyer i polític, pertany a la darrera família de fargaires, introduí les tècniques d’estampació d’acer (1916) i la fabricació d’acers inoxidables (1916-18). Fou membre fundador d’Acció Catalana, col·laborà a La Veu de Catalunya i La Publicitat, així com en revistes polítiques i culturals del Ripollès.

Ramon Casanova el 1917 assajà i patentà un reactor, aplicable als automòbils i avions, que va denominar Motor de explosión para toda clase de vehículos”. Era un estatoreactor de pulsacions, que funcionava a base d’unes explosions intermitents que eren alimentades al començament amb acetilè i després amb benzina; la seva concepció i dimensions crítiques, són molt semblants a les de l’equip propulsor de les bombes volants alemanyes, les V-1 que 27 anys més tard, s’empraren per a bombardejar Anglaterra i sobretot Londres durant tot el 1944.

S’assabenta per la premsa anglesa, que els aliats han pogut analitzar el mecanisme de les V-1 i comprova que el sistema de propulsió és idèntic al del seu disseny, només perfeccionat per la velocitat del sistema de llançament mitjançant rampes.

Durant la invasió de França els alemanys s’havien apoderat de la documentació de la Societé Nationale Aeronautique du Midi, a Tolosa de Llenguadoc, on Casanova treballà durant el seu exili, i on havia presentat els seus plànols i dissenys.

Tanmateix, obtingué el reconeixement internacional merescut, com ho prova un espai d’exposició permanent al Museu de Hunstville a l’U.S. Space and Rocket Center de la NASA, a Alabama (EUA), que el considera un dels pioners de l’aeronàutica moderna per haver construït i patentat un estatoreactor o motor de reacció el 1917, molts anys abans que els alemanys fessin servir aquest sistema de propulsió per a les seves bombes volants V-1.

Si a la Catalunya del 1917 es pogué construir aquest estatoreactor fou degut a la capacitat industrial i investigadora de la societat catalana d’aleshores. Podem pensar que si aquesta iniciativa individual hagués tingut el necessari suport institucional, potser s’haurien pogut superar els problemes tècnics inicials que presentà l’estatoreactor, insuficient velocitat inicial, i el projecte hagués arribat a bon port i a casa nostra.