DemocrÓcia su´ssa de base

Article de Lluís M. Xirinacs publicat al diari AVUI el 30 de març de 1978, a la secció "Al servei d'aquest poble"

25/03/2024 El fil roig
Lluís Maria Xirinacs Lluís Maria Xirinacs
Els catalans emigrats a Suïssa m'explicaren una anècdota de Manuel Fraga Iribarne. Se sap que és enemic de les autonomies i algú li suggerí que l'Estat espanyol podria prendre exemple de la gran democràcia que regna a la Confederació Helvètica. Ell respongué: «¿Com es pot comparar una vaca suïssa amb un toro espanyol?».

El fet és que Suïssa gaudeix d'una democràcia que fóra envejable si la causa econòmica no fos, com tothom sap, l'emigració de capitals fugats d'altres països com el nostre. La riquesa d'uns es fa a costa de la pobresa d'altres. El gran capital necessita un país segur i estable políticament per a dipositar-hi els seus diners. Ha triat països petits, com Suïssa, Luxemburg o Liechtenstein, i així li resulta més barateta la inversió en estabilitat democràtica. Ni els Estats Units, abanderats de la llibertat democràtica en el món, no es poden tolerar tantes autonomies internes com són concedides a Suïssa.

La Confederació deixa en una llibertat quasi total cada un dels vint-i-dos cantons. Les lleis i els costums difereixen notablement de cantó a cantó. Tot es fa per referèndum i votacions. Àdhuc l'adhesió dels diferents cantons a la Confederació ha seguit un llarg procés històric, des del 1291 fins al 1815 en què s'incorporen els tres darrers cantons. I ells deixen també una gran autonomia als municipis.

Fins al 1848 la sobirania residia en cada cantó. Només se cedia a la Confederació la diplomàcia, l'exèrcit i la solució de les desavinences cantonals. La victòria dels liberals racionalistes substitueix la Dieta de comissionats per un govern central federal.

Tanmateix aquest govern continua força respectuós dels antiquíssims costums de democràcia popular o de base. Encara resten dos cantons, Glarus i Appenzell, en els quals no es coneixen les urnes. La gent no va a votar perquè tot es decideix en assemblea popular oberta, la «landsgemeinde», on pot participar tothom i les coses es diuen a la cara.

¿Sabrem els catalans anar avançant decididament com els suïssos cap a la constitució d'un Estat lliure i unit sense abandonar, ans ampliant cada dia més, la nostra democràcia de base unitària, comarcal, municipal i de barri? ¿Sabrem anar conduint la política espanyola cap a un pacte lliure entre els pobles que fonamenti una sòlida comunitat ibèrica superior i lliure? Els signes dels temps no marquen precisament ara una inclinació cap a l'enfortiment d'aquests objectius que respecten millor la voluntat dels pobles.

*La digitalització d'aquest article es deu al treball i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina