A Teresa, de 78 anys, li han llevat l’únic caixer que li quedava prop de sa casa. Viu sola i es trasllada recolzada sobre un caminador. Li diuen que a partir d’ara l’atenció serà més eficaç perquè podrà fer totes les gestions online. Ónlin, que diu ella. Evidentment, no té ordinador a casa, ni Internet. Sols un mòbil que li van regalar les netes que viuen a Barcelona, amb el qual ja ha aprés a telefonar i rebre trucades, no més. Això del guasà ni li va ni li ve. Tampoc utilitza la targeta aquella que el banc li va dir que es fera. Però paga els vuit euros que li cobren de manteniment amb resignació, perquè és el que toca, no es queixa. Tampoc sabria com fer-ho ni a qui dirigir-se en cas de voler fer-ho. Ella ho paga tot en efectiu, perquè així té un major control de les despeses. La pensió de 600 € necessita una gestió minuciosa perquè abastisca tot l’indispensable.
Des d’aleshores, Teresa tarda dues hores a anar i tornar al caixer més pròxim per poder aconseguir els seus bitllets en efectiu.
Gràcies a les Tereses, els sis principals bancs (CaixaBank, Santander, BBVA, Sabadell, Bankinter i Unicaja) acabaren el període entre gener i setembre amb un benefici de 19.761 milions d’euros, quasi un 24% més que l’obtingut en els mateixos mesos de 2022.
A l’Eduard sols li falten 20.000 euros per pagar la casa on viu des de fa 15 anys. Tanmateix, quan va morir la seua dona i es va quedar al càrrec de dues filles menudes, va entrar en una depressió. Va estar quatre mesos sense pagar les quotes hipotecàries mentre aprenia i acceptava la seua nova situació. Passat este temps, va tornar a agafar les regnes de la seua vida i va demanar al banc el fraccionament del deute per poder posar-se al dia en uns mesos. Cap treballador va atendre ni va tramitar la seua petició. Per perseverant, el van remetre a una oficina en el centre de la ciutat on gestionen els casos dels deutors hipotecaris. Fa dos anys que està fent aquesta mateixa sol·licitud a través de les diferents vies que li van indicant —ara emplena este formulari, ara fes-ho també online, ara envia un correu a esta altra direcció, ara actualitza aquell document que vas aportar que ja s’ha caducat— i encara no li han respost. Paral·lelament, el banc va iniciar un procediment judicial per desnonar-lo de la vivenda amb les seues dos filles. L’advocat calcula que en un parell de mesos arribarà la data per abandonar la vivenda. L’Eduard ja havia pagat al banc 110.000 € i la seva casa, pròximament del banc, actualment està taxada en 170.000 €.
Gràcies als Eduards...
Mercè va haver de tancar la seua perruqueria en pandèmia. Va deixar de pagar la hipoteca. Es va recuperar i va demanar una reestructuració del deute a la seua entitat. El banc li va demanar que, per demostrar que tenia capacitat de pagament, havia d’abonar 400 euros cada mes en aquella sucursal del centre de la ciutat. Ho va fer durant sis mesos, abonant en mà els diners a una treballadora de l’entitat —en aquest cas, l’online no era la fórmula. Finalment, li van concedir la reestructuració, però mai li han descomptat del deute aquells 2.400 euros que va entregar.
Gràcies a les Mercès...
Ara bé, no oblideu que l’enemic que ens ho vol furtar tot és el de la pastera que ix del Senegal.