L'Assemblea de Catalunya va ser la primera instància unitària de veritat de l'antifranquisme català. Va constituir-se el 7 de novembre de 1971 a l'església de Sant Agustí, al barri barceloní del Raval. Al cap de dos anys, el 28 d'octubre de 1973, la policia franquista va interceptar una reunió plenària de l'Assemblea que se celebrava en una altra església, la parròquia de Santa Maria Mitjancera del carrer d'Entença, a prop de la presó Model. Va detenir 113 persones. Només varen poder sortejar el setge policial una trentena d'assistents a la reunió, entre els quals l'autor del llibre.

Amb una prosa àgil i documentació extreta dels arxius dels EUA, l'autor, director de la Càtedra Josep Termes a la Universitat de Barcelona, el professor Agustí Colomines, explica el significat de l'Assemblea de Catalunya, com a culminació d'un canvi cultural i polític protagonitzat per una generació que no havia viscut la Guerra Civil. La generació seixantista promogué editorials, llibreries, bars i associacions veïnals i sindicals que van normalitzar les relacions entre els partits que abans estaven enfrontats. L'autor situa la detenció dels 113, i la posterior de 67 persones a Sabadell, en el context de la fi de la dictadura, però alhora explica les dificultats que impediren la unitat. La confluència entre comunistes (PSUC), socialistes (MSC) i independentistes (FNC i PSAN) van fer possible aplegar una oposició al règim que es convertí en punta de llança i exemple de la lluita contra la dictadura.

El llibre es presentarà a Barcelona, a la llibreria Ona de Pau Claris, el 31 d'octubre, a les 19 h. Acompanyaran l'autor dos dels 113 detinguts el 1973: el periodista i polític de CDC Miquel Sellarès i el professor Joan Subirats, llavors militant de Bandera Roja i actualment ministre espanyol d'Universitats, i la periodista Àngela Vinent, detinguda amb els 67 de Sabadell del 1974.