Memòria històrica
Homenatge popular a Miquel Grau en el 46è aniversari del seu assassinat a Alacant

Aquella mort va generar tota una revolta a Alacant, i la policia del règim va impedir l’homenatge públic de Miquel Grau, el fèretre del qual havia de ser passejat pel centre de la ciutat fins arribar a l’Església de Sant Martí. 'Per cridar vull l'Estatut a Miquel l'assassinaren', diu la cançó d'Al Tall que recorda una víctima de la Transició Política. (veure el reportatge d'À Punt)

08/10/2023

El  Casal Popular Tio Cuc un any més, va organitzar el passat 29 de setembre a les 19.00h a la Plaça dels Cavalls (o dels Estels) d'Alacant. Enguany serà el 46è l'aniversari del seu assassinat, comès per un feixista l'any 1977 a la Plaça dels Cavalls d'Alacant, quan penjava cartells convocant a la Diada del 9 d'Octubre.

L’acte va comptar amb la música de La Colla de Dolçaina i Tabal El Cocó, amb la lectura de poemes i amb la participació, també, de l’escriptora Gemma Pasqual, autora del llibre Torturades, editat per Comanegra i que recorda la violència policial a la comissaria de la Via Laietana de Barcelona durant aquella època. Un altre dels qui hi van intervindré va ser Manuel de Juan, director del documental Las tres muertes de Teófilo del Valle, jove sindicalista mort a la ciutat d’Elda (Vinalopó Mitjà) també durant la Transició. L’acte, a més, també va servir per a expressar solidaritat amb els quatre encausats de la Universitat d’Alacant, contra els quals Fiscalia i Vox demanen entre un any de nou mesos i tres anys de presó per protestar contra un acte protagonitzat per la ultradreta al campus de Sant Vicent del Raspeig d’aquest centre acadèmic.

També va comptar amb la participació  de la Muixeranga d’Alacant amb les seues figures i torres humanes. A continuació de l'acte  es va fer una cercavila fins al casal Popular Tio Cuc on es va tenir lloc  la projecció i debat del documental “Gustau, la Transició al descobert”.

"Una Transició modèlica" diuen

El 16 d'octubre de 1977 era soterrat a Alacant l'antifeixista Miquel Grau i Gómez, després d'haver estat 10 dies en coma a causa deles ferides que li va provocar el bloc de formigó que li va llançar al cap, mentre penjava cartells per a la manifestació del 9 d'octubre, el militant d'extrema dreta Miguel Ángel Panadero Sandoval (avui Miguel Ángel Díaz-Panadero Sandoval). La cosina d'aquest assassí està casada amb José Fernández Cerrá, un dels tres falangistes que va ser condemnat a 193 anys de presó per l'assassinat, el 24 de gener de 1977, de tres advocats i dues persones més en la que va ser coneguda com la "Matança d'Atocha" (de la qual una de les supervivents és l'actual alcadessa de Madrid, Manuela Carmena). Miguel Ángel Panadero va ser indultat el 1982 per Adolfo Suárez i avui és procurador dels tribunals a la Ciutat de la Justícia de València.

La nit dels fets

Miquel feia el servei militar, llavors obligatori. Però aquella nit del 6 d'octubre, com que tenia permís, era a Alacant, i ho va aprofitar per acompanyar els seus companys del MCPV a enganxar cartells per a la imminent manifestació del 9 d'Octubre.

Tan sols feia dos mesos de les primeres eleccions democràtiques després de quaranta anys. El 1977 bullia a tot arreu l'activitat política, la il·lusió pels canvis i la por per allò que havia de venir. La plaça dels Cavalls (que encara es coneix per plaça dels Luceros, dels Estels) proveí d'aigua els poals dels joves que preparaven la cola per a aquella encartellada que els esperava. Des del setè pis del número 11, algú observava els subversius, i llençava discretament petites pedres al centre de la plaça, mirant de dissuadir-los. "Algun fatxa", com tants n'hi havia que feien boicot a les activitats dels qui reclamaven democràcia. No hi donaren importància, ni tan sols advertien des d'on venien els projectils. Fins que un bloc de ciment de dos quilos impactà directament sobre Miquel Grau.