És tan esperpèntic que sembla una paròdia, un d’aquells esquetxos d’en Xavi Castillo que dius “ara n’has fet un gra massa” fins que ell, patatxap, et plantifica als morros el retall de diari que explica la notícia. Perquè resulta que això que sembla impossible (“te quiero un huevo”, “el aeropuerto del abuelito”, “aquedeheim passar el fre del verano”, i altres etcèteres en versió original) resulta que no, que és real, realíssim. Massa i tot.

Com si ara algun guionista pretengués representar l’ànsia dominanta del bipartit que ens ocupa les institucions del sud, el fons i la forma d’això que són (els uns i els altres, PP i Vox, Vox i PP: al capdavall, matriu i berruga formen una mateixa cosa que es retroalimenta), com si cerqués una metàfora i hagués pensat “mira, posem que fan conseller de Cultura un torero (conseller de Cultura i vicepresident, hahahaha, sí), i que el paio administra sis o set empreses (de coses immobiliàries i de vins de La Rioja i de marisc, tira-li!) i que arriba setembre i encara no se n’ha donat de baixa i que la notícia surt als mitjans per allò de la llei i les incompatibilitats, i que aleshores la germana del torero, que treballa a À Punt perquè hi és des dels temps de Canal 9 fent d’administrativa en alguna secció, es presenta als informatius cridant i amenaçant perquè què t’has pensat i tu no saps qui soc jo i això no quedarà així” i etcètera.

Nah, massa barroer.