La defensa eloqüent i raonada ha estat feta per Maria Rubíes. Però socialistes i comunistes s'hi han oposat en nom del respecte al món dels immigrats. Han al·ludit al fantasma del lerrouxisme, al perill que la comunitat catalana s'escindeixi en dues comunitats oposades lingüísticament.
He avisat que la cosa ja ve mal enfocada i és antijurídica en la mateixa Constitució. Les persones tenen el dret que no se'ls imposi cap llengua que no sigui llur llengua materna. I la Constitució (article 3) imposa el castellà als no castellanoparlants. És l'Estat qui té el deure de disposar dels funcionaris adequats per a atendre els ciutadans en llurs propis idiomes. I la Constitució no posa cap obligació a l'Estat en aquest sentit. Una vegada més: una Constitució feudal on el poble serveix l'Estat en comptes de l'Estat servir el poble. L'Estat és senyor que mana i el poble, súbdit que obeeix. Les obligacions del poble emanen del poder i sobirania de l'Estat.
Equivocat el punt de partença, ha sobrevingut una guerra d'obligacions, a veure qui obliga més: l'Estat obliga els pobles, la Generalitat obliga els immigrats, etc. Camí equivocat. Tampoc no es pot obligar un immigrat castellà o gallec a parlar el català.
El representant dels socialistes, que fa tres dies aconseguí que es canviés el reglament per a poder fer esmenes de viva veu, com les que ha presentat avui, reglament en mà, no permet que ni Canellas ni jo podem explicar els nostres vots com fan els altres.
Han votat en contra de l'esmena de CDC: socialistes, comunistes, Entesa, Centre Català, UCD i Aliança Popular. Tan justa i tan senzilla com era l'esmena! Tan fàcil com resultava deixar al Consell de la Generalitat les mesures de transició!
*La digitalització d'aquest article es deu al treball i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina