Fets quotidians publicats o coneguts. Policies que formen part de grups que distribueixen droga; grups de policies que es constitueixen com a policia patriòtica a les ordres d’un partit polític, pagats amb fons reservats, metges que avancen operacions o tractaments urgents dels seus pacients a canvi de diners; funcionaris que concedeixen o informen favorablement sobre permisos i perceben compensacions; inspectors de treball que fan els ulls grossos, òbviament no gratuïtament; inspectors de sanitat que miren cap a un altre costat, però reben alguna cosa; el jutge que col·loca a dona o fills a canvi de sentències patriòtiques. Tribunals constitucionals, del Suprem de qüestionada composició, que fan sentències que xoquen amb la justícia de països referents en democràcia. Sona tot això…? Parlem de la monarquia espanyola…? Es pot concloure que existeix una corrupció estructural que neix de dalt de tot del sistema i va baixant per tots els Estaments fins a arribar a la població.
La corrupció és un virus que perjudica molt seriosament als qui no som corruptes. Això ens obliga a un esforç de compensació, de resistència, per poder avançar. La corrupció és un càncer que pot causar metàstasi i afectar a tot l’Estat. No fa falta citar noms concrets de les altes esferes perquè estan en la ment de tots. El que avergonyiria a qualsevol líder dels Estats considerats referents en democràcia, a Espanya està ben vist. Si es posa en evidència a algun corrupte respon amb l’infantil: i tu més!
La pròpia constitució, la mal anomenada “transició” va néixer corrupta. Així ho demostren els fets. Vam creure que era possible una Espanya d’estil europeu. Cras error! La culpa és nostra per no estar a l’aguait des del primer moment, per no denunciar el primer acte de corrupció sospitós, als polítics, funcionaris, etc. responsables. No només hi ha corrupció econòmica, n’hi ha de política i amb moltes greus conseqüències: Com les moltes infraestructures “inútils”, de cost de milers i milers de milions de €, que han beneficiat a constructores, i les seves possibles comissions!, que han sortit molt cares als soferts contribuents i continuem.. estan les autopistes de Madrid, la plataforma Castor i tantes altres obres que han resultat no aprofitables ni pels serveis que oferien ni pel dineral emprat. Mentre obres transcendentals i rendibles no s’executen, com l’eix Mediterrani del qual desvien fons per a fer l’eix *MADRIDterráneo. S’ha malgastat, “balafiat”, diu el Col·legi de Geògrafs d’Espanya.
Mentrestant, Espanya porta anys sense poder pagar un deute que creix…, per poder pagar els interessos. S’ha invertit bé aquest deute? No. Han arribat molts diners d’Europa, però no s’han invertit adequadament. S’ha malgastat i és un exemple de corrupció política/econòmica. La ciutadania no va fer el treball de neteja que era necessari. Vàrem creure que entràvem a una casa de la democràcia transparent, honesta, però va resultar que era la mateixa casa de la dictadura, una quadra plena de podridura corrupta en la que les termites continuen rossegant fins l’últim moble. Tot amb diners d’Europa i el molt que s’espolia, s’esprem, a base d’impostos.
Ara demanem més diners. Cal pagar la pandèmia, l’endarreriment industrial, les males infraestructures encarregades a empreses corruptes per polítics corruptes. Un exèrcit caríssim que canta cançons franquistes dins i fora de les casernes, que està ancorat en el passat, amb més caps que soldats. Una monarquia declaradament corrupta. Espanya continua baixant en els rànquings importants i pujant en els negatius. Parlem de productivitat, corrupció, falta d’independència judicial, falta de transparència, corrupció democràcia…Tot confirmat per organismes internacionals. El deute públic ascendeix a més d’un BILIÓ I MIG d’euros. Quant d’aquest deute públic és conseqüència de la corrupció?
Aquest tarannà corrupte forma part de l’ADN de la societat espanyola. Fa vergonya sortir d’aquest país i dir que ets espanyol. Un poble orgullós que va fer front al feixisme el 1936 durant tres anys, ha estat matxacan durant 40 anys de dictadura i assimilat per 48 anys més de “dubtosa democràcia”, ara no té orgull ni planta cara de manera decidida a tanta mala governança sistèmica. L’ herència dels darrers 90 anys de l’estat espanyol és nefasta: Centenars de milers de morts en l’època franquista, manteniment d’una “democràcia” dissenyada pel règim feixista i una corrupció a tots els nivells esperpèntica. Quants casos protagonitzen el PP, el PSOE, els Estaments judicials, grans patronals i sindicats? Els titellaires que mouen l’esquerra espanyola faran escarafalls, declaracions, manifestacions i grans discursos, però no actuaran amb la dignitat que mereix una veritable esquerra democràtica. Tots rendiran homenatge sense cap rubor davant Felip VI. Tots són “actors” d’un guió contaminat per la corrupció de molt diferents signes. Són “actors” d’una colossal obra de ficció: la transició i Espanya com a Estat de dret.
És Espanya i és una Catalunya que cada vegada es contamina més del mateix model. Una Catalunya cada vegada més sotmesa, explotada, i que cap estament espanyol defensa. Ni tan sols els grans partits d’esquerra, patronals i sindicats espanyols a Catalunya. Amb els seus militants, votants, afiliats, socis. Com alliberar-se d’això?
Només una Catalunya independent, en forma de República amb constitució, lleis, principis, com els dels Estats referents en democràcia podrà alliberar-se d’aquesta metàstasi. És urgent sortir i elaborar lleis amb valors de veritables repúbliques democràtiques. És urgent sortir, és urgent que tots i cadascun dels votants a Catalunya que encara tinguin sentit crític, dignitat, honestedat, vegin que seguint sota Espanya estan condemnant-se ells i les seves famílies. Que entenguin que només en una Catalunya independent tenen l’opció de viure en una nova societat que controli, minimitzi, aquest fenomen de la corrupció.
Crec que és l’única solució. La pregunta clau és si realment es vol viure sense una corrupció que tots critiquen…, però que pocs combaten amb decisió. Depèn de tots i cadascun de nosaltres.