Plataforma per la Llengua ha presentat aquesta setmana un recurs de cassació al Tribunal Suprem (TS) contra la resolució que a l'octubre va confirmar que excloïa del procés judicial del 25% de castellà a les aules totes les entitats que pretenien recórrer la interlocutòria. Es tracta d'un nou pas endavant per evitar quedar exclosos del procés i es fa conjuntament amb les organitzacions amb qui es va formar un front judicial comú per tombar la interlocutòria i, a través d'un tràmit diferenciat, per cercar la nul·litat de la sentència.
Aquest octubre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ratificar la decisió que ja havia comunicat al juny per la qual no admetia les entitats en defensa del català en aquest procés judicial, una decisió que aquestes organitzacions havien recorregut al mateix tribunal. Per Plataforma per la Llengua, la decisió del TSJC era del tot irregular i l'excusa que al·legava per no acceptar l'entitat com a part interessada era particularment ridícula, atès que ho justificava perquè el cas tenia a veure amb la vehicularitat del castellà a l'escola, i no pas amb la vehicularitat del català.
Seguint aquest argument, el TSJC sí que va acceptar com a parts interessades dues entitats de defensa del castellà: Asamblea por una Escuela Bilingüe i Asociación Hablamos Español. L'entitat considera que no ha rebut un tracte igualitari en aquest procés judicial i que, per dissimular la discriminació, el mateix tribunal ja va evitar resoldre totes les peticions de personació en una mateixa resolució, i va optar per emetre dues resolucions diferenciades en funció de si les entitats eren partidàries o contràries a introduir el castellà com a llengua vehicular.
En aquest sentit, la mateixa interlocutòria inicial que obligava el Govern a enviar instruccions als centres educatius sobre com aplicar la sentència es va dictar arran d'una petició d'execució de la sentència feta per l'Asamblea por una Escuela Bilingüe. Cal tenir en compte que un principi bàsic del dret processal en un estat democràtic és el de contradicció: la norma estableix que, de la mateixa manera que, després de dos mesos de comunicació d'una sentència, qualsevol de les parts afectades pot instar que s'executi de manera forçosa la sentència, també qualsevol part pot oposar-s'hi. Així, és completament irregular que el TSJC només accepti la participació de les entitats que defensen l'execució de la sentència. El tribunal no pot defensar o protegir les seves decisions i impedir que qui creu que hi està en desacord accedeixi a formar part del procés, perquè això suposa una arbitrarietat absoluta.
Les entitats en defensa del català, excloses del procés pel vot clau del jutge Aguayo Mejía, que intervé en el cas de manera irregular
Plataforma per la Llengua recorda que la decisió d'excloure del cas les organitzacions que defensen el català no va ser pas unànime. Dels cinc membres del TSJC, dos van emetre un vot particular en contra amb el mateix argument que defensa l'entitat. Tanmateix, el vot clau que va desfer l'empat i va excloure les entitats en defensa del català en aquest procés judicial va ser el del jutge Javier Aguayo Mejía, president de la sala contenciosa administrativa del TSJC. L'ONG del català denuncia que aquest jutge ha intervingut en el cas de manera irregular, perquè el desembre del 2020, un dia abans que fos emesa la sentència, es van aprovar una sèrie de normes sobre la composició de les seccions i els tribunals del TSJC que van permetre una assignació irregular d'Aguayo. En concret, el jutge va poder triar intervenir en el cas, un fet que vulnera un principi jurídic fonamental en les democràcies occidentals i que està recollit a la mateixa Constitució espanyola: el dret a ser jutjat per un magistrat que estigui predeterminat per la llei.
Les organitzacions del front judicial que van reclamar personar-se en la causa van presentar un primer tràmit per poder lluitar contra l'execució de la sentència, però també un segon tràmit per reclamar-ne la nul·litat, tenint en compte la participació irregular d'Aguayo en el cas. Plataforma per la Llengua considera que la ratificació del TSJC sobre la decisió d'excloure les entitats que volien combatre l'execució de la sentència no afecta aquest segon tràmit, que ni tan sols s'ha resolt ni valorat, i recorda al Tribunal Suprem que la intervenció d'Aguayo no s'ajusta a les garanties del dret constitucional.