L'11 de maig de 2002 es reuniren a l'emblemàtic Institut Benlliure de València dues-centes persones entre una delegació de sindicalistes i persones convidades per a assistir a la constitució de la Intersindical Valenciana. Aquell dia marcà l'inici de la confederació sindical de classe, valenciana, feminista, assembleària i autònoma. Al si de la unió, la Plataforma Unitària de Treballadores i Treballadors, del Sindicat de treballadores i treballadors de l'Administració i de la Federació de Treballadores i treballadors del País Valencià (STEPV, en l'ensenyament; STAPV, en l'administració pública i STSPV, en salut). La nostra existència és gràcies al compromís de totes aquelles persones que ens precediren i que s'uniren per millorar els drets de la classe treballadora amb més força. Malauradament, fa poc dies ens deixà la companya Elvira Mondragón, amb una llarga trajectòria de treball al servei de la classe treballadora, les llibertats democràtiques i el País Valencià. Una persona que malauradament no podrà celebrar amb nosaltres el 21é aniversari del seu sindicat: Intersindical Valenciana. Fa uns dies la vam acomiadar en el seu soterrar. Ella ha estat un referent de la renovació pedagògica valenciana i una activista incansable de nombroses causes socials. Elvira Mondragón encaixava perfectament en el sindicat. A ella i a altres persones compromeses que ens van precedir en uns anys difícils, molt difícils, hem d'agrair l'existència d'Intersindical Valenciana.

El creixement de la Intersindical Valenciana és ferm, sòlid, sostingut en el temps. Ja és una realitat en molts centres de treball i és coneguda per la societat civil amb qui lluita braç a braç. Ara, vint-i-un anys després de la seua constitució, el sindicat agrupa diversos sectors de tots els àmbits de treball, del sector públic i també del privat. De fet, s'ha constituït la Federació Intersindical Valenciana d'Indústria, Comerç i Serveis (Intersindical-ICS), que integra sindicats i seccions sindicals de totes les comarques valencianes en l'àmbit privat. Una magnífica notícia per a la classe treballadora valenciana. A més, també hi ha creades estructures sindicals transversals per donar servei a la seua afiliació i per treballar en diversos espais socials: Intersindical Dones, Intersindical Inclusiva, Intersindical Cultura, Intersindical LGTBI+, Intersindical Solidària o Escola Sindical de Formació Melcior Botella en són alguns exemples.

Vint-i-un anys han passat ja i encara que l'essència no ha variat per la defensa dels drets laborals, socials i econòmics de les treballadores i treballadors valencians i de totes les persones nouvingudes, s'hi han configurat nous equips de treball, nous lideratges, noves seus, noves eines per fer l’acció sindical, nous sindicats i logos. Els aniversaris, com els congressos, són bons moments per a la reflexió i l'anàlisi, per fer balanços i plans per al futur, i també, per què no dir-ho, per a impulsar les organitzacions. Una forma de fer-ho és afiliar-se, crear noves seccions sindicals, participar-hi i votar en les eleccions sindicals. I és que en l'actual context de polítiques neoliberals, que han produït una successió de crisis, dels efectes de la pandèmia i les guerres, les organitzacions sindicals i socials són molt necessàries per a plantar cara, des dels centres de treball, des dels barris i pobles. La classe treballadora organitzada és necessària per a millorar les condicions laborals i de vida i transformar la societat; combatre les desigualtats laborals, socials, econòmiques, de gènere, edat, procedència i territorials; exercir la solidaritat internacionalista amb tots els pobles del món i fer front a aquells que ens volen desposseir de drets i que impulsen l'odi i les desigualtats en tots els àmbits. Una classe treballadora organitzada és, en definitiva, la millor manera d'avançar cap a una societat més justa, més igualitària i més lliure.

La classe treballadora no pot restar al marge de la situació laboral, social i política del País Valencià. El pròxim 28 de maig tindran lloc les eleccions autonòmiques i municipals. Unes eleccions on hem de decidir qui governarà les nostres institucions valencianes durant els quatre anys vinents. En les nostres mans està decidir si volem avançar, consolidar i guanyar drets o tornar al passat, a les polítiques clarament contràries a la majoria social i al País Valencià. Poca broma. Des del meu punt de vista, la decisió és clara: hem de triar un govern progressista, d'esquerres, valencianista, feminista, ecologista, divers i plural.