L’any passat, més de 60 ciutats van participar en la protesta internacional —des del Canadà fins a Corea del Sud— i els organitzadors esperen una resposta encara més gran aquest any.
Argumenten que “el racisme institucional sistemàtic està donant espai al dret racista i feixista per créixer”. Els organitzadors assenyalen el recent atac a les institucions estatals a Brasília com un exemple del que realment representa l’extrema dreta. Apunten a les vagues i altres mobilitzacions de cada vegada més països, que reuneixen persones de tots els orígens en lluites conjuntes per defensar les seves condicions de vida i de treball, i subratllen la capacitat d’organitzar aquí la unitat i la solidaritat antiracistes.
En la seva declaració conclouen: “Davant d’una crisi massiva i internacional del cost de la vida ens hem d’oposar al racisme, a la política de ‘divideix i venceràs’ i al creixement de la dreta racista i feixista. És hora de mobilitzar la majoria antiracista. Hem de lluitar de manera unitària contra el racisme i el feixisme.”
Fins ara, moviments units d’uns setze països ja han donat suport a la convocatòria, hi ha moltes accions estan previstes per aquest dia, mentre s’hi sumen més moviments.
Cites d’arreu del món
Weyman Bennett, co-organitzador de Stand Up To Racism (Gran Bretanya), va dir: “Continuem veient un món polaritzat l’any 2023, a mesura que la crisi econòmica, política i ecològica s’aprofundeix: la crisi del cost de la vida està afectant durament a milions de persones, mentre que els governs han arrossegat cap a la dreta el discurs polític dominant. En molts casos, en general, intenten intensificar els entorns hostils racistes, fent que les polítiques frontereres siguin més brutals i inhumanes per a aquells que només busquen refugi i una vida segura. Els refugiats sovint fugen de la guerra i la persecució i l’opressió, o el caos climàtic. Sempre hem de recordar: ‘tots som fills de migrants’. Històricament, els éssers humans viuen vides migratòries, i per què no? La demonització i el boc expiatori dels refugiats i migrants per part dels governs estatals està obrint l’espai, com fa sempre, per donar oxigen i fer créixer l’extrema dreta i els feixistes.”
“Però des de Black Lives Matter fins a la resistència a molts països contra les devolucions en calent, podem veure que milions de persones s’oposen al racisme institucional i a l’ofensiva racista. Quan el feixisme —com Meloni i els germans d’Itàlia, Le Pen i la manifestació nacional en França, o els demòcrates suecs— obté gran avanços electorals i entra a diferents governs, és imprescindible organitzar-nos amb urgència per assenyalar i oposar-nos als feixistes, tant davant els moviments de carrer com a les institucions. També hem de seguir lluitant contra l’ofensiva racista dels governs i cert partits institucionals, que abonen el terreny perquè el feixisme creixi. Amb les vagues a molts països contra la crisi del cost de la vida, les marxes del 18 de març per la Jornada de la ONU contra el Racisme són un moment que hem d’aprofitar per unir-nos globalment i fer valer el poder col·lectiu de la majoria antiracista: no podem permetre que triomfi la política de divideix i venceràs. Hi ha massa en joc. Hem de posar la mobilització antiracista al centre del moviment per la unitat, la resistència i la solidaritat.”
Petros Constantinou, KEERFA (Grècia) va dir: “La fortalesa Europa està construint murs i tanques més alts que anul·len brutalment el dret d’asil per a les persones refugiades. Han transformat les fronteres en trampes mortals i el Mediterrani en un cementiri. El govern grec ha aturat més de 300.000 refugiats amb devolucions en calent il·legals i massives.”
“Aquesta escalada racista obre el camí perquè els feixistes a Grècia tornin a créixer després de la derrota i l’empresonament dels líders de l’Alba Daurada. Diem que les persones refugiades són benvingudes, obrim les fronteres, aturem el feixisme; manifestem-nos internacionalment per un món sense pobresa, racisme ni feixisme!”
Christine Buchholz, Aufstehen gegen Rassismus (Alemanya), va dir: “Volem vincular les lluites contra el racisme amb la lluita contra el feixisme, perquè els partits i organitzacions d’extrema dreta representen una amenaça greu a molts països. Mentre els governs intenten fer retrocedir les persones refugiades mitjançant polítiques inhumanes de repressió i murs, així com de devolucions en calent, cada vegada més estructures terroristes d’extrema dreta surten a la llum, sovint amb vincles amb institucions estatals com la policia i l’exèrcit.”
“L’AfD s’ha radicalitzat encara més. A la seva última conferència, el juny de 2022, va quedar clar qui dirigeix l’AfD: el feixista Björn Höcke i la seva ‘ala’ formalment dissolta. Per primera vegada a la història de la República Federal, hi ha el perill de l’establiment permanent d’un partit feixista de masses. A Alemanya, la nostra protesta del 18 de març també es dirigeix contra l’AfD. És el braç parlamentari del terror de dreta i racista.”
Zjednoczeni Przeciw Rasizmowi, Units contra el racisme (Polònia) va dir: “Ens enfrontem al racisme del govern polonès a les fronteres amb Bielorússia, on les persones refugiades dels països devastats pel conflicte armat continuen sent brutalment rebutjades pels guàrdies fronterers, amb 39 persones mortes i 200 desaparegudes. Defensem totes les persones migrants que pateixen detencions arbitràries, maltractaments i tancament a centres de detenció que són com presons i ens solidaritzem amb aquelles que fan vagues de fam per protestar contra les condicions inhumanes i la denegació del dret a l’asil.”
“El 18 de març protestarem a Varsòvia com a part d’aquesta mobilització mundial contra les polítiques racistes dels governs —devolucions en calent il·legals, detencions i deportacions— que posen en perill la vida de les persones migrants i són una font de patiment humà. Aquestes polítiques alimenten i legitimen el feixisme i la islamofòbia. Davant el racisme diem: ‘Totes les persones refugiades són benvingudes’. Davant el feixisme: ‘Mai més!’. No a la fortalesa Europa!”
Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, va dir: “Aquí podem veure els perills tant del racisme d’estat com de l’extrema dreta. L’estiu passat, més de 37 persones van ser assassinades per les forces de seguretat marroquines i espanyoles a la frontera de Melilla. També estem veient casos terribles de deportacions racistes d’activistes de la comunitat musulmana, inclòs un destacat activista d’UCFR. Tot això, al seu torn, alimenta el creixement de l’extrema dreta, com VOX, que promou formes encara més extremes de racisme, sexisme, transfòbia, etc. Així, el 18 de març a Barcelona celebrarem la ‘Marxa de la Solidaritat: Prou racisme, aturem l’extrema dreta’.”
“És molt important que aquesta jornada sigui una àmplia mobilització internacional. Ens interessa especialment establir vincles amb els moviments antiracistes del nord d’Àfrica i d’Amèrica Llatina, on hem de treballar de manera conjunta contra els intents de VOX de construir un eix amb Bolsonaro i altres forces d’extrema dreta d’aquell continent.”
Units contra el Racisme i la Discriminació (Dinamarca) va dir: “A Dinamarca, el nou govern de centredreta està atacant tota la classe treballadora i el moviment sindical va convocar una jornada nacional de manifestació el 5 de febrer de 2023. Vam donar suport a aquesta manifestació nacional. Amb un gran nombre de treballadors també víctimes del racisme, és una lluita unida i una lluita que només es pot guanyar si estem junts.
Inspirats per la crida del món contra el racisme i el feixisme, el 18 de març de 2023 s’estan organitzant manifestacions i esdeveniments antiracistes a les tres ciutats més grans de Dinamarca. La resistència funciona, i pel moment el govern ha abandonat la idea d’enviar a Ruanda persones que busquen asil.”
Unitat contra el racisme (Irlanda) va dir: “A Irlanda hem vist un augment de les mobilitzacions dirigides per l’extrema dreta contra les persones refugiades, sol·licitants d’asil i migrants. Utilitzant l’aprofundiment de les crisis de l’habitatge i el cost de la vida, aquestes mobilitzacions dirigides als centres d’internament són un intent de popularitzar consignes com ara ‘Feu-los fora’ o ‘Irlanda per als irlandesos’, o ‘Cases primer per a irlandesos’.
Nosaltres diem: ‘No és una crisi de refugiats. És una crisi de l’habitatge’. La nostra lluita és construir xarxes més àmplies de solidaritat i resistència contra l’extrema dreta i el seu racisme verinós. La ira de la classe treballadora vers les polítiques governamentals és real i justificada, però també hem d’aturar l’ascens de l’extrema dreta.”
“La manifestació antiracista ‘Irlanda per a tothom’ a Dublín el 18 de febrer que va reunir 50.000 persones de molts grups i organitzacions va ser un moment clau en la nostra lluita unida. Reunir les demandes sobre les necessitats de la classe treballadora i una forta posició anti-extrema dreta el van convertir en un esdeveniment potent. Tenim previst aprofitar aquest impuls i continuar mobilitzant-nos. Per al 18 de març, United Against Racism Ireland té previst una concentració pública a Dublín, com a part de la solidaritat internacional. Aquesta serà una altra data important per evitar que el racisme prengui el control dels nostres carrers.”
Virginia Rodino, United Against Hate (EUA), va dir: “La violència de l’extrema dreta s’està normalitzant a Estats Units i arreu del món. El discurs d’odi i les amenaces de violència estan sent acceptats més enllà dels grups marginals, pels membres més alts del partit republicà, així com pels votants corrents, s’han vist arrossegats per les inseguretats econòmiques i la por fomentada pels líders polítics.
Només reunint-nos a escala global en un moviment de masses podem vèncer l’odi, la por ver els altres i treballar per trobar solucions reals als problemes reals als quals s’enfronta la gent normal. Ens solidaritzem des d’Estats Units en aquest dia internacional d’acció!”
Najet Zammouri, vicepresidenta de la Lliga Tunisiana de Drets Humans, va dir: “Les persones tunisianes sempre hem estat l’objectiu dels partits d’extrema dreta i feixistes a Europa i ara ens trobem en una situació vergonyosa després de les declaracions del president tunisià que fomenta el discurs d’odi contra la gent migrada subsahariana. El feixisme no té color, hi és sempre que algú promou l’exclusió de l’altre. Només la unitat de la gent antifeixista del món ho pot aturar.”