Amics/gues
Reviure aquells fets de dolor, tortura, i humiliació, de 58 anys enrere no em resulta fàcil, però el compromís polític, dir la veritat, i la recuperació de l’amnèsia històrica sobre aquesta part de la nostra història, m’obliguen a rememorar els fets.
Els fets
El dia 11 de gener de 1965 el meu company Carles Castellanos i jo Agustí Barrera, militants del Front Nacional de Catalunya (FNC), vam ser detinguts pels volts de mitjanit al Carrer Avellaneda de Sabadell, per membres de la policia Municipal i el delegat del Servicio de Seguridad Publica, Juan Figueras Pascual. Nosaltres repartíem fulls volanders de la Secció Sindical del Front Nacional de Catalunya (SASC), que demanava el dret de vaga, l’amnistia pels presos i exiliats polítics, i la participació dels treballadors en els beneficis de l’empresa.
Quan ens van detenir, un cotxe pujà a la vorera i ens tallaren el pas, alhora que ens encanonaven amb dues pistoles. En aixecar els braços, els fulls volanders que portàvem amagats al tronc caigueren al terra. Van començar les pallisses a la Caserna de la Policia Armada de Sabadell. Emmanillat pel davant, un policia de paisà em donà cops de puny tan forts a l’estómac que m’aixecaven del terra. Aleshores jo deuria pesar uns 65 Kg, Va entrar al despatx un home de cabells blancs, possiblement un superior del meu torturador que li va manar que parés de pegar-me; la pallissa va durar uns 10 minuts, però fou d’una violència extrema. Dins el cotxe que em traslladà a Barcelona, m’obligaren a estar dret entre els dos policies. Vaig protestar que aquell tracte anava en contra de la declaració dels Drets Humans. Em van deixar seure.
A la Comissaria de Via Laietana, 43
Passo els dies immòbil de cara a la paret. Cap a mitjanit, quan tornen els policies de sopar, començaven les pallisses i les preguntes, emmanillat, cops a l’estómac, el tòrax, no a la cara. Quan estaven cansats, o enfadats perquè no aconseguien la informació que volien, aplicaven la tortura de la “cigonya”, ajupit en la posició de la gatzoneta, arronsant les cames, de manera que les natges toquin els talons i les mans passin per sota de les cuixes en una posició forçada. Al cap de poc temps, apareix un dolor intens a la columna vertebral, i les manilles es claven als canells. La nit es podia fer molt llarga, eterna a la Comissaria de Via Laietana. Durant quatre mesos com a resultat de la de la tortura de la “cigonya,” vaig perdre el tacte dels dits xic i anul·lar de la mà esquerra, vam denunciar tortures davant del jutge que es van arxivar de forma automàtica. Vaig identificar dos noms entre els quatre o cinc dels que m’apallissaren; David Peña i un segon de primer cognom Álvarez. Un matí vaig coincidir amb un dels germans Creix, no sé amb quin dels dos, que sense dir-me res em va saludar amb un cop de puny a l’estómac
Als soterranis de la Comissaria de la Via Laietana, on també va estar detingut el meu pare Josep Barrera i Nogué (1898-1982) l’any 1940, acusat de rojoseparatista, hi feia molt de fred i humitat aquell gener del 1965, als soterranis. Vaig dormir dues nits damunt del banc de ciment adossat a la paret de la cel·la on estava engarjolat, sense manta, tapat amb la meva gavardina.
Epíleg
Vaig aguantar els interrogatoris, les pallisses, sense delatar els amics, els militants. Vaig resistir, no perquè tingués fusta d’heroi, sinó perquè estava convençut de la justícia de la causa que defensava.
Aleshores veia els funcionaris de la VI Brigada de Investigación Social de la Comissaria de Via Laietana, com a deixebles dels ensenyaments de la Gestapo, el FBI i la CIA; com a torturadors. Ara els veig com els criats repressors del feixisme oficial. Si les parets de la Comissaria de Via Laietana poguessin parlar, sentiríem els xiscles de desesperació i de patiment, dels vexats i humiliats, els silencis dels que callaren i dels que parlaren. El sofriment dels resistents del primer franquisme, el dolor de tots els que foren vexats, humiliats i escarnits entre aquelles quatre parets.
Desitjo que la denúncia de les tortures perpetrades en aquesta casa dels horrors, que és la Comissaria de Via Laietana, 43 durant la Dictadura i després, serveixi per a clarificar la veritable cara del feixisme. Veritat, justícia, reparació i judici als torturadors. Que la nostra lluita, el nostre sacrifici, sigui llavor de llibertat nacional i social pel nostre poble.
Visca la Terra!
Agustí Barrera i Puigví. Març del 2023