El Ple de l'Acadèmia Aragonesa de la Llengua, a la sessió celebrada el passat dilluns 27 de febrer, va aprovar per unanimitat el primer acord normatiu referit a la normativa d'ús oficial del català d'Aragó.

La disposició reconeix l‟existència d‟una normativa universalment acceptada que estableix un model normatiu composicional per al conjunt de la llengua, que s‟aplica, per tant, al català d‟Aragó. Aquest model normatiu ve establert per les obres normatives de l' Institut d'Estudis Catalans , així com per les de l' Acadèmia Valenciana de la Llengua per a la variant valenciana de la llengua, per la seua proximitat dialectal i per inscriure's també al model normatiu de la llengua comú.

Amb aquest acord, adoptat a proposta de l'Institut Aragonès del Català, l'Acadèmia aclareix quina és la normativa vigent per a l'ús del català d'Aragó a què fa referència l'article 41 dels estatuts (Decret 56/2018 del Govern d'Aragó).

Comentaris d'Àngel Soro, advocat, catautor i activista cultural de les terres de Ponent @Acusticsmusica

El català de la Franja

Fraga, 13 de març de 2023.

El ple de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua ha aprovat per unanimitat el primer acord relatiu a la normativa d’ús oficial del català a la Franja de Ponent. El model que s’estableix està basat en les obres normatives de l’Institut d’Estudis Catalans i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. En resum, es reconeix com a normativa aplicable aquella que s’aplica a la resta del sistema lingüístic.

Per poc o molt que sigui, perquè la valoració dependrà de l’òptica que observa, no es tracta d’un fet provinent de l’exterior més proper ni de l’exterior més llunyà, sinó que el seu valor rau en el fet que prové de l’interior de la mateixa estructura.

Està clar que resulta un fet tristíssim, en el que és lingüístic en particular i en el que és cultural en general, que aquesta obsessió per derruir la lingüística autòctona ens dugui a celebrar petites confirmacions del que és obvi com si es tractés d’una victòria èpica. Hem d’estar, però amatents per conèixer que la propaganda d’odi i autoodi ha fet molta feina.

Fa uns anys, després de la inauguració del Casal Jaume I de Fraga, una coneguda de casa em va preguntar com podia ser que jo digués, que el que enraonàvem al Baix Cinca i a les contrades franjolines era català. Autocentrada en la seva mateixa retòrica política i social, el català no podia ser la llengua que es xerrava a Saidí o a Mequinensa, perquè aquest fet ens convertia en una mena de catalans que vivien sota l’estructura de l’administració de l’Aragó. Aquest fet, sense dubte, era tan simple com pertorbador.

Des d’aquesta manera de fer política, s’ha intentat per totes les vies negar-li a la llengua el seu nom. Fins i tot, s’ha alimentat la idea que aquells que denominem la llengua de Manuel de Pedrolo i de Josep Galán sota el mateix nom, érem i som agents estrangers que volem instaurar una llengua forana a la Franja. Nets d’en Ramon que recollia la mel en català fa tres generacions i que va aprendre’n de les generacions anteriors, nets del xup-xup del carrer Revolt, fills del mercat del Cigonyer i de la mina del poble roig de Moncada, ens han vingut a explicar que sobretot, la llengua amb la qual denominen els estris del tros i amb la que escopim a la closca calba dels cretins no és català.

Les estructures de poder ens obliguen a pendular i a exercir la defensa de drets bàsics. Cada cop que com a treballadors fem un passa, ens retallen drets perquè tornem enrere. Ens veiem, doncs, defensant l’any 2023, els drets bàsics de les dones, la llibertat d’expressió o el dret a votar el nostre futur, drets que creiem que ja no podrien ser posats en dubte. Així, sota la mateixa equació, encara ens volen entretinguts i reclamant que la nostra llengua sigui anomenada pel seu nom. No els hem fallat.

Parlo la llengua de Desideri Lombarte

parlo amb l’accent de Josep Galán

canto els mots de Manual de Pedrolo

i els versos de Maria Mercè Marçal.

L’avia, m’ensenyà a la plaça Cigonyer

la llengua que sempre parlà al carrer

no va emmudir sota cap règim ni cap por

de casa eixia amb els mots que veia el món.

(2003) Homenatge 1.0, CMW.

Acord normatiu 1/2023, de 27 de febrer, de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, sobre la normativa d'ús oficial del català a l’Aragó.