Drets i llibertats
Vint anys del tancament del diari basc Egunkaria

L'Estat espanyol amb l'Audiència Nacional espanyola al capdvant van clausurar fa ara vint anys l'únic diari en llengua basca, després del tancament d'Egin, amb detencions, processos i tortures als detinguts.

19/02/2023 HistÚria

Tal dia com avui de fa 20 anys l'Audiència Nacional espanyola va ordenar el tancament d'Euskaldunon Egunkaria, l'únic diari aleshores escrit en llengua basca. Aquest tribunal especial va considerar que el diari formava part del grup armat basc o que hi col·labora; mesos desprrés, el 14 de juny, va aparèixer el diari Berria, per suplir el buit deixat per Egunkaria a causa de la repressió.

Des del 1990 i fins al moment del seu tancament per orde judicial al 2003, l'únic diari que es publicava íntegrament en euskera.

La història d'aquest diari euskaldun es remunta a finals del 1989, quan un grup format per més de setanta personalitats del món de la cultura i de la llengua basca va posar en marxa una iniciativa denominada Egunkaria Sortzen ("creant el periòdic"), amb l'objectiu de crear un periòdic que fos editat únicament en basc.

Euskaldunon Egunkaria va néixer durant la primavera del 1990, quan es va portar a terme una gran campanya al País Basc amb un doble objectiu: donar a conèixer el projecte de creació del nou periòdic i recaptar els fons econòmics escaients per fer-ho possible. Unes 3.000 persones van treballar voluntàriament en la dita campanya, es van posar en el mercat accions-participacions de 30 euros (capitalitzant els mateixos Egunkaria Sortzen), i per a aquells que volguessin ser accionistes es venien accions de 3.000 euros. En total van participar en el projecte al voltant de 90.000 persones i es van recaptar 300.000 euros per tirar-lo endvant. És així com es va crear Egunkaria SA, la societat mercantil responsable del futur periòdic Euskaldunon Egunkaria. El 6 de desembre del 1990 s'edita el seu primer número, amb 32 pàgines.

El 20 de febrer del 2003, el jutge instructor de l'Audiència Nacional espanyola, Juan del Olmo, va ordenar la seva clausura temporal i l'embargament preventiu de tots els béns d'Egunkaria, per formar d'un suposat empresarial "controlat per ETA". Ja anteriorment, el 14 de juliol del 1998, Baltasar Garzón havia ordenat la clausura temporal d'un altre periòdic basc, Egin.

L'octubre del 2003, el jutge Juan del Olmo va llençar una segona operació policial, en aquest cas contra diverses empreses ubicades al mateix polígon industrial on tenia la seu Egunkaria (el Parc Cultural Martín Ugalde d'Andoain), en la qual van resultar detingudes altres nou persones amb acusacions similars a les de la primera operació. Després de realitzar una primera investigació dels documents incautats, el jutge va remetre el cas per a una nova numeració d'aquest sumar i per assignar-lo a un altre jutjat, amb la qual cosa quedava judicialment separat del cas Egunkaria.

La clausura i embargament ordenats inicialment pel jutge tenia caràcter preventiu i temporal, per 6 mesos. Els següents mesos i anys transcorren amb successives pròrrogues de sis mesos de clausura d'Egunkaria, i amb constants recursos per part de la defensa que van ser desestimats.

Després, el desembre del 2004 es van detenir i torturar diverses persones vinculades al diari, entre aquestes Iñaki Uria, Joan Mari Torrealdai, Txema Auzmendi, Xabier Alegria, Pello Zubira, Xabier Oleaga i Martxelo Otamendi, acusats de formar part d''"associació il·legal" en el moment de la fundació d'Egunkaria, i de "pertinença o col·laboració amb ETA". Tots ells foren deslliurats de tots els càrrecs, i posats en llibertat temps després. Però el diari fou forçat a la liquidació i els seus actius foren venuts per administradors designats pels tribunals.

L'Estat espanyol havia tornat a clausurar un diari basc, després d'Egin, amb detencions, processos i tortures als detinguts.