Plataforma per la Llengua ha interposat aquesta setmana tres nous recursos contenciosos administratius per a impugnar les tres bases específiques del procés d'estabilització dels sanitaris balears que exclouen el requisit de català. En concret, són tres de les deu resolucions amb convocatòries específiques dels processos selectius, que es varen publicar el 20 de desembre i que concreten les dues bases generals que s'havien publicat el 3 de desembre i que l'entitat ja havia recorregut a principi de febrer.
Per a presentar el recurs contra les bases específiques, l'ONG del català ha esperat fins al darrer moment abans que acabàs el termini, perquè esperava que el Govern de les Illes Balears rectificàs. Finalment, però, no ho ha fet i el requisit de català continua exclòs de totes les categories professionals. Les tres resolucions recorregudes per l'entitat són les tres que, ara per ara, no preveuen cap capacitació lingüística immediata ni en diferit: ni per a les categories de facultatius especialistes d'àrea ni per als metges d'urgències hospitalàries ni per als facultatius sanitaris ni per al personal d'infermeria.
L'ONG del català denuncia que, de moment, l'executiu no ha modificat les bases ni tenint en compte els seus nous criteris, uns criteris anunciats el 1r de febrer i el 7 de febrer, que reduirien primer a 15 i després a 11 les categories sense requisit de català i que farien que per a les 38 categories restants el català sí que s'hagués d'acreditar, però no abans de dos anys. Aquests canvis, anunciats pel govern en dos comunicats de premsa, no s'han traslladat encara al Butlletí Oficial de les Illes Balears ni a la pàgina específica del procés d'estabilització.
Es tracta, en tot cas, d'uns criteris que Plataforma per la Llengua també va criticar públicament, perquè permetrien estabilitzar com a funcionaris professionals sense domini del català. Encara que per a la majoria de categories es pogués acabar demanant el nivell al cap de dos anys, l'entitat considera que en el cas dels treballadors que continuessin sense dominar la llengua, seria necessari obrir-los un procediment contradictori per tal de revocar-los la condició de funcionaris i caldria voluntat política per a fer-ho.
En aquest sentit, Plataforma per la Llengua considera que encara que el govern acabi rectificant les bases específiques del procés d'estabilització amb aquests nous criteris, caldrà mantenir-se en aquests litigis per a aconseguir que es facin respectar els drets lingüístics dels catalanoparlants a la sanitat i perquè no es generin situacions d'estabilització contràries a la llei de funció pública. Per bé que si el govern rectifica, caldrà veure la lletra petita de les bases per tal d'estudiar el nou escenari, l'ONG del català ha decidit interposar, en qualsevol cas, el recurs ara, perquè si no ho feia, després ja no hi hauria cap manera d'impugnar les bases.
L'entitat reitera que fan falta més recursos per a facilitar que els sanitaris obtenguin el nivell de català i la titulació al més aviat possible
Plataforma per la Llengua considera que ningú no ha de poder ser funcionari a les Illes Balears sense acreditar cap nivell de català i demana al govern que organitzi cursos obligatoris de llengua per al personal sanitari, atès que els de l'Institut d'Estudis Baleàrics són insuficients. Amb l'objectiu que els treballadors obtenguin la titulació al més aviat possible, l'entitat també demana que les proves de capacitació lingüística es facin de manera més freqüent. D'aquesta manera, les persones que han acabat recentment cursos de català i ja en són competents no quedaran excloses dels processos d'estabilització en el cas que l'executiu balear rectifiqui i demani el requisit lingüístic de manera immediata a totes les categories.
L'entitat fa una crida al govern de Francina Armengol, a la qual ha demanat una reunió, a fi que rectifiqui per tal de defensar els drets lingüístics dels catalanoparlants. L'ONG del català ha estat crítica amb les polítiques lingüístiques del seu executiu i considera que no ha estat una legislatura de recuperació ni molt menys d'avenços en matèria de drets lingüístics: ni en educació ni en consum ni a la funció pública ni a la sanitat. Tanmateix, l'entitat també considera que el govern té ara l'oportunitat d'esmenar-se i d'evitar que la legislatura culmini de la pitjor manera.