D’ençà del mes de setembre passat i la concentració del 19 de gener recent, una majoria de l’independentisme amb consciència política ha expressat la seva voluntat clara de continuar. Tota la propaganda desmobilitzadora dels darrers anys, una veritable dictadura mediàtica (premsa, ràdio, televisió) de l’espanyolisme i del col·laboracionisme, no ha servit per a aturar-nos i Pedro Sànchez i els ‘estrategs’ d’ERC s’ho han hagut d’empassar.
Ara cal persistir, continuar avançant. Però sabem, tothom, que no podem fer el mateix d’abans; ni podem actuar només per reacció, responent tan sols a la repressió o a les provocacions. Cal una activitat permanent del conjunt del moviment partint del coneixement de les nostres experiències i necessitats.
Ho podem resumir en quatre fonaments i quatre simplificacions.
1r fonament. Més enllà dels partits parlamentaris. La lluita independentista només podrà avançar si va més enllà del marc autonomista i dels partits institucionals. Ara ja és una evidència; però cal recalcar-ho.
2n fonament. La conquesta de la Independència és una Ruptura que ha d’aconseguir contraposar la República Catalana Independent al poder ocupant, instaurar-la i mantenir-la.
3r fonament. La lluita independentista és una lluita que ha d’aglutinar les classes populars, incloent-hi la majoria de la petita burgesia i afegint-hi sectors importants de la mitjana burgesia, una base social per la Ruptura; i amb la sensibilitat social necessària per a constituir un bloc polític i social majoritari que pugui assolir l’objectiu.
4t fonament. Per a això necessitarem que a totes les institucions (cíviques i polítiques) es vagin constituint majories independentistes que reforcin el moviment i siguin conscients dels diferents aspectes de la lluita. Cal anar guanyant en influència. I també en vots.
I les simplificacions que caldria combatre i evitar són:
1ª simplificació. L’independentisme no es pot limitar a la recerca de vots. L’independentisme és sobretot un torcebraç de legitimitats, que ha de poder tenir el recurs del vot però no s’hi pot limitar perquè dins l’àmbit del poder ocupant s’acaba caient en la degeneració política que coneixem. Ha de combatre l’ocupació fins a la ruptura. Si es crea una nova llista electoral que sigui sectària no servirà per a avançar.
2ª simplificació. La Independència no s’aconseguirà per un simple fet puntual com l’activació d’una DUI o una manifestació d’un sol dia (per molt impressionant que sigui) sinó per la capacitat de fer efectiva la ruptura i mantenir-la de manera duradora.
3ª simplificació. La Independència no es produirà perquè hi hagi uns líders que arrosseguin el poble sinó perquè siguem, altre cop, el poble el que es posi en moviment.
4ª simplificació. La independència no és només una qüestió de voluntat i de valentia individual. Depèn d’un conjunt de principis que tots plegats hem d’assumir i aplicar: compromís, constància, intel·ligència, moral de victòria i acció permanent.
(ho explico amb detall a: Tot és possible Carles Castellanos Llibertat.cat)
Com EL TAUP Independentista i Republicà
L’objectiu és aconseguir una dinàmica pròpia basada en l’acció dels col·lectius locals i sectorials treballant de manera regular i sistemàtica per erosionar el poder del règim monàrquic espanyol (contra els seus monopolis, fent pressió a tota ‘persona non grata’ (autoritats monàrquiques que rebutgem per la seva actuació despòtica) i denunciant els abusos contra el poble, mobilitzant-nos contra les injustícies que creixen dia a dia. Afermant així àmbits democràtics, independentistes i republicans, més i més forts arreu.
Com el taup que va excavant la terra fins a ensorrar l’edifici més monumental, així el nostre moviment ha d’anar rosegant els fonaments que el règim monàrquic espanyol encara té plantats entre nosaltres. Les grans manifestacions ja les hem fetes i amb èxit. Ara toca fer bé també una tasca regular i persistent. Hem de ser un moviment de milers i milers de persones que treballem dia a dia contra l’ocupació d’aquest règim espanyol decadent. Rosegar els seus pilars fins a enfonsar-lo, com fa el talp més diligent. Aquest és el camí nou. Que va fins al final.
Carles Castellanos