La reforma del codi penal va culminar dijous passat amb la seva aprovació al Congrés. Una primera constatació és la que ja va avançar el PSOE: ha servit per a dividir més l’independentisme. ERC s’hi ha compromès totalment mentre que Junts i la CUP hem estat frontalment en contra de la torna amb la que han acompanyat la derogació de la sedició, és a dir, l’enduriment dels delictes de desordres.

Tot i aquestes hores baixes de l’independentisme, l’ombra del procés és allargada. És evident, per exemple, que la nova redacció del delicte de desordres s’ha fet pensant en accions com les del Tsunami Democràtic del 2019: “Serán castigados con la pena de prisión de seis meses a tres años los que, actuando en grupo y con el fin de atentar contra la paz pública, ejecuten actos de violencia o intimidación (…) invadiendo instalaciones o edificios alterando gravemente el funcionamiento efectivo de servicios esenciales en esos lugares” (article 557).

Un dels punts més preocupants d’aquest canvi en el delicte de desordres és l’augment de les penes mínimes en els casos que es considerin agreujats. La forquilla ha passat d’1-6 anys a 3-5. Augmentant la pena mínima, el nou codi penal s’assegura que qualsevol persona condemnada per “desordres agreujats” entrarà a presó, ja que superarà el llindar dels 2 anys.

Que l’ombra del procés és allargada ho hem pogut comprovar, també, amb l’ús del PP del Tribunal Constitucional per tal d’impedir la modificació de la llei que permet la renovació del propi Tribunal. Ho ha fet recorrent a unes atribucions que el TC té des de 2015, quan el PP les hi va donar pensant en el procés independentista català, i que li permeten de suspendre un tràmit parlamentari abans que s’hagi produit.

El TC va estudiar si suspendre el ple del Congrés i això va portar tota la progressia espanyola a posar-se les mans al cap parlant d’una crisi institucional greu i inèdita. El primer adjectiu és cert. El segon, no. Perquè aquestes atribucions que el TC va adquirir el 2015, juntament amb altres com ara els “apercibimientos” o la capacitat de posar multes, les va fer servir a bastament contra el Parlament de Catalunya. El millor exemple és el ple del 6 i 7 de setembre, blasmat per molts dels que ara s’escandalitzen, però que va haver de fer-se amb aquells procediments d’urgència per evitar, precisament, que el TC prohibís un debat i votació democràtiques.

El procés independentista ha sacsejat a fons l’Estat espanyol. Aquest TC amb súper-poders o la nova redacció del delicte de desordres, pensant en el Tsunami, formen part del blindatge autoritari espanyol. No es tornarà a un estadi previ perquè saben que podem tornar-ho a fer.

L’independentisme ha d’afanyar-se a pensar quins esenaris vol construir. Ja hem vist que la desjudicialització només pot ser parcial i amb tornes. Aquesta via no ens porta a una partida de joc net, amb regles compartides. Caldrà tornar a les eines del 2017, les que van sacsejar l’Estat, però amb més força i millor direcció. Només així s’arriba a negociacions veritables, a acords de claredat i a referèndums.