La costa catalana actual, poc té a veure amb la de meitat del segle XX. En les darreres dècades de la dictadura franquista va començar el procés de destrucció dels sistemes naturals amb nous centres turístics, càmpings, hotels i segones residències i va continuar el “dessarrollismo” franquista durant la transició i molts dels governs posteriors tant a escala municipal com autonòmica han continuat amb un urbanisme depredador i extractivista. La costa dels Països Catalans es troba en un estat molt delicat a causa de la pressió humana, els temporals i una nefasta gestió de la costa. Tenim un litoral al límit, on les poques parcel·les costaneres que encara no s’han edificat s’han de protegir com un bé comú preuat que cal conservar en plena emergència climàtica.

Des de Palamós, la CUP-AMUNT amb representació del diputat al Parlament Dani Cornellà, la diputada a la Diputació de Girona Marta Guillaumes i una colla de regidors i regidores de les poblacions costaneres demanaran que s’implementin els acords aprovats al passat mes de juliol al Parlament de Catalunya promoguts per una moció presentada per la CUP en defensa del medi litoral. Es va aprovar la creació del Conservatori del Litoral i fer efectiva la protecció del 30% de la superfície marina del mar mediterrani a Catalunya, entre altres. Així mateix, demanaran la creació del Parc Nacional dels Sistemes dels Canyons de la Costa Brava, proposta presentada com a moció a la Diputació de Girona que va ser rebutjada per Junts, ERC i PSC.

Volen posar en relleu la hipocresia de Junts, ERC i PSC, ja que voten a favor de la protecció del 30% de la superfície marítima del mar mediterrani català, però alhora voten en contra de demanar a l'estat la creació del Parc Natural dels Sistemes dels
Canyons de la Costa Brava, una zona amb un important ecosistema marí. Així, s'alineen amb els grans oligopolis energètics i les grans constructores dels macro parcs eòlics marins que volen fer al golf de Roses, grans molins de vent que malmetran el fons submarí. La seva hipocresia i contradicció és segueix veient al Parlament, on ERC, Junts i PSC es posicionen a favor dels grans macroprojectes, però per altra banda hi voten en contra en els ajuntaments del territori afectat. Aquest fet demostra que fan servir una vara de mesurar diferent a cada institució segons els seus interessos.