El poble valencià, des de l'experiència que tenim envers les contradiccions entre els diversos poders de l'Estat i els interessos que aquests representen, oferim una alternativa per a facilitar la superació de l'actual confrontació i la garantia de respectar tots els drets del conjunt de la ciutadania.
L'arquitectura jurídica del poble valencià, el conjunt de les lleis que històricament ens havíem donat, va estar violentament negada a partir de la guerra de Successió (batalla d'Almansa) on van morir més del 7% de la població valenciana d'aleshores. Com a resultat del triomf militar de les tropes al servei de la monarquia borbònica i per dret de conquesta, se'ns va imposar el Decret de Nova Planta, pel qual es van anul·lar tots els nostres drets i se'ns van imposar les lleis del Regne de Castella, estranyes al nostre sistema jurídic valencià. Aquell decret MAI HA ESTAT ANUL·LAT I CONTINUA VIGENT.
El cop d'estat feixista del 18 de juliol de 1936, va impedir que el poble valencià es dotara de l'Estatut d'Autonomia que estava redactant. Amb el triomf militar dels colpistes ens van imposar un nou corpus jurídic d'inspiració nacionalcatòlic i que continuava seent totalment alié als nostres interessos col·lectius i era clarament continuador del Decret Borbònic de Nova Planta.
La Constitució espanyola de 1978 va estar aprovada en un clima de xantatge colpista pels militars feixistes que controlaven tots els recursos del poder. No va estar precedida per cap procés constituent, ni va anul·lar el Decret de Nova Planta. L'article 145, apartat 1 de la Constitució prohibeix expressament la possibilitat que diverses comunitats autònomes puguen federar-se, negant així el nostre dret a poder incrementar la col·laboració amb altres comunitats autònomes amb les quals compartim cultura i llengua pròpia.
L'Estatut d'Autonomia de 1982 va estar aprovat pel parlament espanyol, després de modificar, de manera important, el text que havia estat aprovat al País Valencià. De fet, popularment, passarà de denominar-se Estatut de Benicàssim a Estatut de Madrid i un personatge nefast pels valencians com Alfonso Guerra es va vantar públicament d'haver-lo raspallat intensament.
A partir de la reforma de l'Estatut d'Autonomia del 2006 el govern valencià tractà de crear un Codi Civil valencià, amb inspiració foral. La reforma de l'Estatut suposava que el País Valencià assumia plenament la competència exclusiva per a legislar en matèria de dret civil.
Malgrat açò, la major part de les lleis valencianes que regulaven aspectes del dret civil van ser recorregudes pels governs espanyols de Zapatero i Rajoy al Tribunal Constitucional espanyol, que es remeté als Decrets de Nova Planta en una sentència feta el 2016 per a justificar l'eliminació de cap possibilitat d'establiment del dret civil valencià.
També van ser recorregudes lleis a favor de l'ensenyament públic i del valencià.
El cop d'estat jurídic d'ara té els seus precedents recents en la negació sistemàtica del dret a decidir del poble de Catalunya representat al seu Parlament, per part de l'aparell repressiu de l'Estat.
Sí, els valencians i les valencianes tenim sobrada experiència de com s'imposen jurídicament i militarment lleis contràries als interessos de la majoria de la població. És des d'aquesta experiència que tenim el convenciment que només amb l'apertura de processos constituents amb la participació directa de la ciutadania, es poden generar les dinàmiques democràtiques que possibiliten un nou ordenament jurídic modern on es respecten la veritable separació de poders, la garantia dels drets civils i polítics i s'incorporen els drets nacionals, socials i econòmics.
Des de Decidim fem una crida al conjunt de la ciutadania a empoderar-se i exigir l'obertura dels processos constituents nacional valencià i estatal, que en tot cas hauria de ser la suma respectuosa dels processos de cadascuna de les nacions hui encotillades pel sistema jurídic espanyol, hereu de la reforma del sistema franquista el 1978.
Decidim la República del País Valencià!
És temps de Repúbliques!
