Ahir diverses esntitats i col·lectius, entre els quals el Consell de les Arts Basques, AEK, IKA, IKAMA, Gazte Euskaltzaleen Network, LAB, ELA, STEILAS i el Grup d'Euskar de la NUP. Han fet una petició directa als partits polítics durant la mobilització, per oficialitzar l'euskera a Nafarroa. Ho han fet, coincidint amb 36è aniversari que es va aprovar l'anomenada 'Llei Vascuence'.
L'esmentada llei va provocar la zonificació lingüística de Nafarroa, encara vigent, i, tal com van anunciar en la reunió, "regulava la divisió de drets del poble basc de Nafarroa", on actualment hi ha tres zones lingüístiques i segons això els bascoparlants tenen reconegut el dret a viure en basc. Han subratllat que la 'Llei Vascuence' és "una eina per fer aliena la nostra llengua, a la major part del nostre territori" i han considerat "injusta" la situació que estan vivint.
També han volgut denunciar que han passat 7 anys i mig des que l'UPN no està al govern, però que el procés de recuperació de la llengua basca no ha estat una prioritat per als governs que van venir després: “En les negociacions a la principi de legislatura, l'oficialitat de la llengua basca cau en el primer minut".
Per això s'han volgut sumar a la campanya que el Consell ha iniciat aquest matí juntament amb diversos actors més . 'Oficialitat' és l'eslògan de la campanya, i també el que demanen. A la tertúlia, han fet una crida a la ciutadania a implicar-se: “És el moment d'ampliar, reforçar el suport social a aquesta declaració i impulsar que la declaració es faci realitat amb l'activació de tothom”.
També han enviat un missatge clar als partits polítics: "Els nostres drets no són negociables". Els han demanat que no prorroguin més l'oficialitat i que anul·lin la 'Llei Vascuència'.
