A mi, m’atemoreixen

Gonzalo Boye ha dit repetides vegades que no l’atemoriran. Però ni deixen ni deixaran de provar-ho. Saben que són el que l’àvia Neus en deia “gent del morro fort”, però ni deixen ni deixaran de provar-ho perquè l’estratègia va molt més enllà d’atemorir Gonzalo Boye. Va molt més enllà i és triple. Per una banda l’objectiu és el mateix advocat defensor i el seu equip. Els generen feina i pressió per veure si, distrets entre naps i cols, perden la petja de l’estratègia de defensa que tenen marcada i s’endinsen en viaranys estranys. Per una altra banda persegueixen un segon objectiu, que és provocar nerviosisme en la clientela (Puigdemont, preferentment) en veure com mortifiquen, persegueixen i distreuen l’atenció a qui dia rere dia hauria d’estar concentrat a redefinir l’estratègia de defensa. Però l’objectiu més transcendent i fonamental que busquen no és desestabilitzar, que també, els del morro fort. El que busquen és desestabilitzar-nos, atemorir-nos i acollonir-nos a vostè, a mi, al veí de davant de casa i a tots aquells ciutadans que no són del morro fort o que no en poden ser. És, altre cop, l’estratègia de la por. Si a Gonzalo Boye, per la declaració d’un penedit, confident, col·laboracionista o com li vulgueu dir, l’acusen de blanquejar capital procedent del narcotràfic i demanen per a ell nou anys de presó, amb què em puc trobar jo? Collen els del morro fort perquè saben que així m’atemoreixen a mi i a vostè i al veí.