Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Habitatge
Moviments veïnals i entitats socials qüestionen el projecte de Llei espanyol pel Dret a l'Habitatge

Paral·lelament considerem que ha estat un error polític haver menyspreat l’existència a Catalunya de la Llei pel Dret a l’Habitatge del 2007, una llei pionera i una de les més progressistes de l’Estat, que va permetre articular la Llei 11/2020 de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d'arrendament d'habitatge de la Generalitat de Catalunya, actualment derogada per les sentències del 10 de març i 7 d’abril de 2022 del Tribunal Constitucional. Una ingerència més en defensa del “lliure mercat” per part de les classes poderoses.

24/11/2022 Drets i Llibertats

La Crida a un Pacte per l’Habitatge 2020-2030, plataforma que agrupa diverses entitats vinculades al dret a l’habitatge de Barcelona  sobre el Projecte de Llei elaborat pel Govern espanyol destaca la insuficiència per assolir les quatre grans demandes de les entitats: fi dels desnonaments sense alternativa habitacional, regulació de lloguers, lloguer social obligatori i parc públic d'habitatge.

El projecte es troba actualment en fase d’informació de la Comissió de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, ha estat objecte d’esmenes de les entitats socials, amb l’objectiu d’establir una efectiva regulació del conjunt del mercat de l’habitatge, de la mateixa manera que existeix un mercat regulat a l’ensenyament o la sanitat, per garantir l’assoliment d’un dels pilars fonamentals de l’Estat del benestar.

La Crida considera que la regulació del mercat necessita omplir el buit actual d’un inexistent parc d’habitatge assequible, amb la mateixa funció que realitzen els serveis públics a les escoles i els hospitals. L'escàs parc públic amb què compta el nostre país actualment no ofereix garanties per reallotjar persones en situació de vulnerabilitat que es vegin afectades per un llançament hipotecari o per impagament de lloguer. Per frenar aquest tipus de desnonaments, que vulneren la carta dels Drets Humans, cal establir mesures més restrictives que les que es contemplen actualment, basades en una suspensió dels desnonaments, l’obtenció d’habitatge d’emergència i la coresponsabilitat de la propietat privada.

Les entitats socials han aportat esmenes referents a l'increment del parc públic d’habitatge, demanant al seu torn la cessió de tots els habitatges propietat d'entitats amb participació i/o control públic, entre elles la Societat de Gestió d'Actius procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb); així com la construcció de nous habitatges de protecció oficial, sector al qual s’hauria de destinar un mínim del 2% del PIB. Però mentre aquest objectiu no sigui assolible, no existeix cap altra opció més raonable que cercar mecanismes de regulació dels preus dels lloguers en les zones residencials més tensades del mercat i penalitzar l’habitatge buit. Altres sistemes, com les exempcions i les subvencions, són aportacions d’ajudes públiques que acaben sempre sumant-se al preu del lloguer.

En aquest sentit, considerem que ha estat un error polític haver menyspreat l’existència a Catalunya de la Llei pel Dret a l’Habitatge del 2007, una llei pionera i una de les més progressistes de l’Estat, que va permetre articular la Llei 11/2020 de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d'arrendament d'habitatge de la Generalitat de Catalunya, actualment derogada per les sentències del 10 de març i 7 d’abril de 2022 del Tribunal Constitucional. Una ingerència més en defensa del “lliure mercat” per part de les classes poderoses.

Ara mateix, la llei està en debat al Congrés dels Diputats i diversos grups parlamentaris s'han fet seves les reivindicacions i esmenes presentades per la “Iniciativa Ley de Vivienda”, defensades per les organitzacions socials del Dret a l’Habitatge. Cal que el PSOE accepti aquestes esmenes per tal de tenir una llei efectiva en la garantia del dret a l'habitatge. És necessària, a més, la presència d’aquestes organitzacions al “Consejo Asesor de la Vivienda”, previst per la llei, a més de reclamar com a funció d'aquest Consell la de crear indicadors d'avaluació que permetin mesurar de forma adequada i independent el seguiment de l’aplicació de la llei i els seus resultats.

Aposten per una llei d'habitatge que incorpori les reivindicacions de les entitats esmentades pot ser un salt endavant molt important en la garantia d'aquest dret, i no podem desaprofitar aquesta oportunitat. En qualsevol cas, ens sumem a la crida a la mobilització ciutadana per aturar els desnonaments, per recuperar la regulació dels preus dels lloguers i treballar per reformar tots i cadascuns dels factors que alteren el mercat de l’habitatge, la construcció d’un parc públic d’habitatge i la implementació de reformes dels privilegis fiscals.

Reclamen de forma urgent l’aprovació d’una Llei pel Dret a l’Habitatge

Les entitats que formen part de la Crida a un Pacte per l’Habitatge: Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona, ARRELS Fundació, ECOM, Fundació APIP-ACAM, Comissió Obrera Nacional de Catalunya, Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, Associació Entrepobles, Observatori Desc, Plataforma d’Afectades per la Hipoteca de Barcelona, Unió General de Treballadors de Catalunya, Sindicat de Llogateres i l’Aliança contra la Pobresa Energètica, reclamen de forma urgent l’aprovació d’una Llei pel Dret a l’Habitatge, inexistent en l’àmbit estatal, que incorpori les demandes de les organitzacions socials i sindicals en defensa d’un habitatge digne.

Des del moment de la constitució de la Crida l’any 2019, aquestes 12 entitats han reclamat la necessitat d’un pacte per l’habitatge que impulsés canvis en el conjunt de factors que estan alterant el mercat de l’habitatge, entre els quals la necessitat d’un nou marc legislatiu d’acord amb la nova realitat de crisi social, provocada per dècades de liberalisme econòmic, i que possibilités el rescabalament del Dret Constitucional a l’accés a un habitatge digne, recollit a l’article 47 de la Carta Magna.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid