Ja no ens enrecordem de l'última generació de la nostra família que es criava i cultivava el seu propi menjar. Hem perdut el record de les tardes a la cuina fent conserves per passar l'hivern, de cavar l'hort per plantar-hi les cols, de l'olor de llet acabada de munyir, de trinxar la carn per fer llonganisses que qui sap si sortirien bones aquell any, de recollir els ous de les gallines o d'ajudar a mamar els cabrits que havien nascut menuts.
Ara tot ho tenim preparat, envasat i llest per menjar. Moltes coses ja ni les hem de cuinar i podem menjar de tot quan ens complau. Ja ningú valora el que menja... Cal tornar als orígens, acostar-nos a on es produeix el que mengem i ser conscients de tot l'esforç que hi ha darrere. Menjar de proximitat i de temporada sempre que puguem per tal de donar vida al món rural i als nostres pagesos. Menjar d'aquí per cuidar el territori, menjar d'aquí per evitar incendis, menjar d'aquí per salut, menjar d'aquí per consciència social... perquè quan mengem d'aquí retornem al territori i als nostres pagesos tot el valor que es mereixen.
