En l’inici del judici la CUP ja va plantejar com una “victòria” haver arribat a judici, després que durant el procés d’instrucció la fiscalia es retirés de l’acusació i permetés desvincular la peça 8 del Cas INNOVA. Així com que l’Ajuntament de Vila-seca, principal perjudicat pel presumpte cas de corrupció en la construcció d’un CAP en aquesta ciutat, no mostrés en deu anys el menor interés en aclarir els fets i rescabalar els possibles danys causats pel seu ex-alcalde Josep Poblet.
En la primera sessió els advocats de la defensa es van agafar a possibles errors en l’escrit de l’acusació per tal d’eliminar del procés tot un seguit de delictes. Finalment, el jutjat ha donat la raó a la defensa, motiu pel qual, l’acusació s’ha vist obligada a retirar-se, en trobar-se en solitari com a tal. I, especialment, davant la possibilitat que no es pogués aconseguir que el principal perjudicat del cas, l’Ajuntament de Vila-seca, pogués recuperar els diners que cobrà l’arquitecte Jorge Batesteza amb diferents adjudicacions a dit que sumaren fins a quasi 70.000 euros.
En aquest sentit, la regidora de la CUP a l’Ajuntament de Reus, Marta Llorens, ha lamentat que “sentim que la fiscalia no hagi procedit i que l’Ajuntament de Vila-seca, el principal perjudicat, no s’hagi postulat com acusació particular. Però mantindrem l'acusació popular en les altres peces del cas INNOVA ja que creiem que la vocació de servei públic és el que ens val”.
Al mateix temps, Llorens ha recordat que “des que vam denunciar el cas INNOVA, ara fa més d’onze anys, ja hem aconseguit que l’Hospital de Reus hagi recuperat 1 milió d’euros. Així doncs, tot i el revés en aquesta causa atès les particularitats del cas, ens mantenim fermes i convençudes que l’Ajuntament de Reus, tot i no estar present en les diferents causes per haver estat apartada per la seva inactivitat per part del jutge instructor, podrà recuperar una important quantitat econòmica. Però, sobretot, que podrem demostrar el que portem anys denunciant: l’existència d’una xarxa criminal que es lucrava a costa dels diners de tots els reusencs i reusenques, com també d’un sistema sanitari català que facilitava l’espoli de recursos públics a mans privades”.