La desconstrucció de la truita de patates o del pa amb tomàquet que fa anys va fer famós el cuiner Ferran Adrià no és res més que una manera d’invertir el procés de creació de qualsevol obra d’art per arribar a la seva essència pas a pas, posant al descobert, les errades i contradiccions. I, en el cas de la cuina, destapant l’ingredient secret que s’amaga darrere de cada plat.

En el procés de desconstrucció sempre hi ha l’interès per descobrir el com. És el que fan alguns infants quan estrenen una joguina: la desmunten fins a la columna vertebral per saber com està feta, com funciona. Tornant al símil culinari, podríem dir que avui fa cinc anys que vam fer un plat extraordinari. Tan bo que fins i tot el cuiner en va quedar sorprès. I d’aleshores ençà no hem fet res més que anar desconstruint per veure com el vam fer. Ho volem saber tot: qui va fer què i per què i com. Sense valorar el moment creatiu ni contextualitzar les accions en un marc il·lusionant. Volem anar a l’essència, a la columna vertebral, destapant cada capa per analitzar les errades i les contradiccions. Som en un camí imparable per desxifrar l’ingredient secret. I no ens adonem que l’ingredient secret no és res. Ho vam fer perquè hi vam creure. I ara ens sembla increïble