Arrenquem després de les vacances: comença l'escola, tornem a la feina, en un ambient en què les mesures restrictives per la pandèmia sembla que s'han quedat enrere i la crisi econòmica plana damunt els nostres caps.

Són temps de canvi, en els quals és recomanable estar informats, des de totes les fonts possibles; ser prudents i assumir que molt probablement ens tocarà canviar el nostre enfocament i la nostra manera de viure en diferents àmbits.

Aquesta setmana ha estat l'estrena per a molts alumnes de diferents territoris i l'escena de mares i pares emocionats, en veure com recuperàvem espais, rutines i abraçades, s'ha repetit en moltes escoles.

Aquest nou curs recuperem les cares descobertes, les aules ventilades però sense haver de passar fred, els patis compartits, els jocs entre amics de diferents cursos i, sobretot, sense por.

Tardarem força a veure fins a quin punt tot el que hem viscut durant els últims anys de pandèmia ha quedat marcat per sempre en les nostres vides i en les de les criatures. Sens dubte, hi haurà costums, fins i tot manies, que finalment s'hauran instal·lat. Saber ponderar, i aprendre de l'experiència ens hauria de servir tant en el terreny individual com social per millorar i estar preparats davant del que pugui venir.

No tot el que hem viscut en temps de pandèmia ha de ser necessàriament dolent: hi ha mesures que hauríem d'assumir com a bons costums. Sens dubte, ara, això d'anar a treballar estant malalt (una grip, per exemple) ja no es veurà com abans, quan era comú coincidir amb algun company que, mentre aguantés, compartiria els virus amb tota l'oficina. Afortunadament, la conscienciació sobre la responsabilitat quan un pot contagiar els altres espero que finalment es mantingui.

Venen també nous costums, i ja es comença a veure com hi ha més gent que decideix anar caminant als llocs on abans, per mandra, anava amb cotxe. Es comença a notar més presència de bicicletes i dels qui aposten per destinar-hi una miqueta més de temps, però moure's d'una manera que els permeti no gastar tant i, de passada, fer una miqueta d'exercici.

Aquest any seran més les famílies que vagin a l'escola caminant. Una manera d'estalviar combustible, estrès i d'animar-nos a tenir una vida més sana.

També hi haurà molta més gent que comenci a fer servir el transport públic, per la mateixa raó: els sous no augmenten, però omplir un dipòsit del cotxe està suposant un bon pessic per a les butxaques de les classes treballadores.

Planificar-se i dedicar més temps a arribar i tornar de la feina serà una decisió compartida per milers de persones. El preu del gasoil i gasolina fa inviable per a moltes butxaques assumir el cost que suposarà. La gratuïtat d'alguns transports públics sens dubte fa que es plantegi una opció que també pot resultar positiva.

Caldrà destinar més temps segurament per moure's d'un lloc a un altre, però també pot convertir-se en un temps que es pot dedicar a llegir, estudiar, avançar feina o a descansar i relaxar-se. No tot ha de ser, necessàriament, negatiu.

Si et toca canviar el cotxe pel transport públic per evitar despeses elevades (i ho pots fer), es pot enfocar com un temps que guanyes en lloc d'un temps que perds, ja que mentre condueixes hi ha moltes coses que no pots fer, et gastes moltíssims més diners i, a més, és un factor que introdueix un estrès tremend en les nostres vides.

Ara bé: si es vol que la població en general faci servir més els mitjans de transport, lògicament no n'hi ha prou amb oferir bons gratuïts. Una flota més gran, amb més horaris i, sobretot, amb una xarxa més extensa de transports públics (especialment a les zones tan oblidades de diferents territoris d'Espanya) és fonamental. Si de veritat es vol conscienciar sobre les bondats d'oblidar-se del cotxe, és imprescindible que hi hagi opcions reals, que facilitin la vida dels usuaris.

Els nous costums també arriben a la cistella de la compra. Adquirir productes de proximitat, que potser demanen més temps en el dia a dia, ens ajudarà a gastar menys i a ser més conscients del que consumim. La pujada dels preus a causa de la inflació farà també que fem més atenció als productes de temporada, i segurament a moltes cases s'animin a escollir fruites, verdures, llegums, que són aliments més sans i econòmics en comparació amb menjars ja preparats.

Comprar a poc a poc, com es feia fa anys, sembla que s'imposarà com la manera més sostenible de viure. Pot ser que, d'aquesta manera, també recuperem els comerços de barri, les botigues petites, especialitzades, on t'ofereixen un producte més cuidat que a les grans superfícies. Si apostem per productes de proximitat, per comprar-los i consumir-los frescos, estarem contribuint a recuperar la vida als barris i a les localitats on aquestes grans superfícies van arribar per, suposadament, facilitar-nos la vida i van acabar fent-nos consumir de manera poc sostenible i saludable.

Se suposa que també canviarem els nostres costums amb l'ús de l'energia. Se suposa, perquè, de moment, els ajuts per poder renovar els sistemes que ens permetin escalfar casa nostra i l'aigua que necessitem no són prou eficaços. Si una família vol oblidar-se del gas i es vol plantejar instal·lar sistemes que permetin un consum sostenible, s'ha de preparar per a una inversió que, en aquests moments, la gran majoria no pot afrontar. En lloc de collar-nos amb mesures com les que venen de Brussel·les, seria el moment d'apostar per ajuts directes a les famílies que vulguin fer el pas cap a les energies renovables.

A la Xina es diu que els temps de crisi són temps d'oportunitat. Com abans ens mentalitzem dels canvis que estan al nostre l'abast, i que ens poden venir bé, més senzill i menys dolorós ens resultarà poder adaptar-nos a aquests nous temps, aquesta nova "normalitat" que ens hi obligarà, sens dubte.