Cal articular un gran pacte de ciutat emmarcat en un gran pacte de país: i no es tracta d’organitzar un pacte de partits polítics, que d’això ja n’hem tingut uns quants i han acabat de manera frustrant, menystenint els ciutadans, no escoltant la gent i burocratitzant tots els intents de participació. La facilitat que, en teoria, ofereixen les xarxes digitals per connectar-se i compartir s’ha convertit en una immensa maquinària burocràtica, una selva que acoquina la gent i paralitza les ganes de participar. No s’aprofita suficientment l’estructura de serveis de barri, els espais escolars, els esportius, els de lleure,  els  serveis de biblioteques, les parròquies i serveis religiosos, els mercats, (ara les àrees de carrer obertes (illes)... Barcelona està organitzada en 10 districtes que, evidentment son massa grans i poc operatius per facilitar una relació activa i profitosa entre els ciutadans; hi ha a més la realitat de 70 a 72 “barris” molt més aprofitables per estimular la participació autoorganitzada de veïns i veïnes en espais tan oberts com  tancats... L’estructura de regiduries polítiques que presideixen i actuen als districtes i

que han estat designats no per votació directa dels ciutadans sinó per designació proporcional dels vots obtinguts pels grups polítics en cada districte, no és en absolut satisfactòria. Mentre no hi hagi una llei electoral pròpia amb llistes obertes, compromisos electorals seriosos i fiscalització i possibles canvis si no es respecten els compromisos, tot es converteix en una maquinària molt tancada i feixuga de quatre en quatre anys. ¿quins veïns i veïnes saben quins són els regidors/es que tenen  en el seu barri, com dirigir-s’hi, quins canals pot fer servir més eficaços, quins horaris de despatx tenen els regidors i regidores del districte? Si hi hagués una atenció  més cara a cara estructurada en els barris dels districtes (a Barcelona més de 70) la participació augmentaria i seria més fluïda i menys burocràtica.

Aquests son problemes menors comparats amb els grans problemes que presenta un habitatge digne per a tothom, una sanitat universal de CAPs ben distribuïda en l’espai urbà, un tractament just per a les persones sense papers i, per tant, un canvi radical de la llei d’estrangeria, uns equipaments públics de llars d’infants, escoles, instituts a l’abast de tothom, si volem que creixi la població jove, una atenció a les residències de gent gran que empari la vellesa i distribuïdes en cada barri, una política de turisme raonable i equilibrada que afavoreixi la ciutat i no els quatre megamonopolis turistics... Son aquests grans reptes que haurien de ser objecte d’un gran pacte de ciutat en interès i per a la gran majoria de barcelonins, que ja sabem que no són l’oligarquia d’aquí i de més enllà que s’està aprofitant de tots nosaltres. I torno a remarcar que ha de ser un gran pacte de ciutat emmarcat en un gran pacte de país que ens tregui de la subordinació i la impotència actuals. Evidentment estic apuntant a un pacte cap a la independència i la sobirania completa que trenqui amb la dependència i l’espoliació programades que ens tenen asfixiats.