Els festivals de música subvencionats amb diners de la Generalitat de Catalunya deixen de banda la música en català, que en la majoria de casos no arriba al 30% de la música vocal que programen. Són dades d'un estudi de Plataforma per la Llengua, que, després de constatar el 2018 que les ajudes públiques a la música no ajudaven la música en català, ha volgut analitzar ara si la situació ha millorat. La resposta és que no: que aquesta anomalia encara no s'ha resolt.

L'estudi de l'ONG del català posa el focus en les ajudes de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), l'organisme del Departament de Cultura encarregat de promoure la producció de continguts culturals, i també en el percentatge de música en català dels cinc principals festivals subvencionats. En concret, l'informe analitza els criteris de l'ICEC per atorgar els "ajuts a festivals o cicles musicals, en règim de concurrència competitiva, en les modalitats d'aportacions reintegrables i subvencions", i fa un seguiment de com es destinen aquestes ajudes als festivals Vida, Cruïlla, Canet Rock, Cap Roig i Porta Ferrada.

Aquestes ajudes inclouen tant les subvencions directes com les aportacions reintegrables. Les subvencions només obliguen els organitzadors a presentar una justificació de les despeses, mentre que les aportacions reintegrables funcionen com un préstec que els organitzadors han de retornar a l'administració un cop celebrat el festival.

Aquestes dades permeten veure que entre el 2019 i el 2022 els ajuts creixen, encara que aquest últim any, en general, baixen respecte de l'any passat. El que és important, però, és veure que tots els festivals depenen entre un 10 i un 30 %, aproximadament, de les subvencions de la Generalitat. Encara que una part (l'ajut reintegrable) l'han d'acabar retornant a l'administració, és una ajuda que necessiten per organitzar el festival.

Com es veu en el gràfic següent, el 36% del pressupost de les tres darreres edicions del Canet Rock ha depès de les subvencions de l'ICEC: en el cas del Vida Festival, el 28,3% del pressupost; pel que fa al Festival de Cap Roig, el 17,85% del pressupost de les edicions del 2020 i el 2021; en el cas del de Porta Ferrada, el 13% de les tres darreres edicions, i en el cas del Cruïlla, el 9,25% de l'edició d'enguany i de la del 2020.

Si hi restem les ajudes que els festivals han d'acabar tornant, la Generalitat continua sent la responsable del 17,6% del pressupost de les tres últimes edicions del Canet Rock, de l'11,3% de les del Festival Vida, del 6,8% de les del Festival de Porta Ferrada, del 4,95% de les dues últimes edicions del Festival de Cap Roig i del 3,5% de les edicions d'enguany i del 2020 del Festival Cruïlla.

Tanmateix, si donem un cop d'ull al percentatge de cançons en català dels grups que hi toquen, els percentatges són molt baixos. Per calcular-ho, Plataforma per la Llengua ha tingut en compte les deu cançons destacades a Spotify de tots els grups vocals dels cartells i, excepte al Canet Rock, on més de la meitat de la música (i fins al 70% aquest 2022) és en català, a la resta de festivals la música en català no arriba al 30%.

En el cas del Canet Rock, el percentatge pot ser imprecís, perquè hi ha grups com La Pegatina, Stay Homas o Miquel del Roig, que, més enllà de la discografia, tenen tendència a combinar les llengües a les cançons. De tota manera, deixant de banda el Canet Rock, la presència de música en català als altres festivals no només és ridícula, sinó que al Cruïlla, al Vida i al Festival de Cap Roig ha baixat lleugerament. En el cas d’aquest últim, si excloem els grups Xiula i Bye Bye Montse, que canten en català, però que són per al públic infantil, el percentatge de música en català de l’edició d’enguany queda reduït al 15%.

Si vinculem les dades de les subvencions amb els percentatges de música en català, podem concloure que l’Institut Català d’Empreses Culturals ha permès que el Vida Festival només oferís, en els darrers dos anys, un 20,05% de música en català, tot i ser responsable del 28,3% del pressupost del festival; que el Festival de Cap Roig programés només un 24,5% de música en català, tot i finançar-ne el 17,85%; que el Cruïlla només inclogués un 21,25% de cançons en català, tot i haver-hi aportat el 9,25% del finançament inicialment, o que el Porta Ferrada només apostés per un 28,75% de música en català, tot i finançar-lo en un 13%.

Per a Plataforma per la Llengua, és inadmissible que el govern de la Generalitat no aprofiti la seva posició com a agent subvencionador i prestador per incloure clàusules que forcin els festivals a incloure més música en català a la programació. Tenint en compte els percentatges que representen les ajudes de l’administració en relació amb el total del pressupost d’aquests festivals, es fa difícil d’imaginar que els organitzadors en poguessin prescindir. Per això, l’entitat reclama al govern que canviï les polítiques de promoció de la música per beneficiar-ne la música en català i posar fi a una anomalia històrica que l’ONG del català ja va estudiar el 2018.

D'entrada, l'entitat observa que a les bases d'aquestes ajudes no hi ha cap requisit que obligui els festivals a incloure música en català. Els únics criteris puntuables a l'hora de decidir si s'atorga l'ajut o l'aportació reintegrable són la viabilitat econòmica del projecte i l'impacte de l'activitat al territori.

On sí que es valoren criteris lingüístics és a l'hora de concretar la quantia de la subvenció i a l'hora de permetre que les empreses no retornin una part dels diners reemborsables que l'ICEC els ha aportat. En aquest sentit, per decidir la quantia de la subvenció, es valora amb un màxim de 15 punts, d'un total de 35, si el festival inclou un 25% de música en català o occità. En el cas del finançament que el festival hauria de reemborsar després, l'empresa pot optar a no retornar-ne una part (com a màxim, el 50%) si, entre altres criteris, ha incrementat el percentatge de despesa en intèrprets en llengua catalana o occitana respecte de l'edició anterior. Són, en qualsevol cas, dos incentius força petits i que no estan ben plantejats, perquè no s'especifica quins criteris determinen que un grup canti en català i perquè, en lloc de valorar el nombre de grups que canten en català, es valora l'increment de la despesa en aquests grups.  

Plataforma per la Llengua ha recopilat les ajudes que han rebut els festivals entre el 2019 i el 2022, tant a través de les subvencions directes com de les aportacions reintegrables, i ha pogut fer una fotografia de quins són els festivals més subvencionats en termes absoluts i quins són els més dependents de les subvencions de la Generalitat. En el cas del Festival de Cap Roig, encara no tenim les quantitats de les subvencions del 2022, perquè només s'ha fet pública la resolució de la primera de les dues convocatòries d'ajuts que es fan anualment. En aquesta primera convocatòria, però, ja s'incloïen les subvencions als altres quatre festivals