Plataforma per la Llengua presentarà un recurs en contra de la decisió del TSJC, que ha decidit excloure totes les entitats que pretenien recórrer la interlocutòria que ordenava al Govern l'execució de la sentència del 25%. La decisió és del tot irregular i, en el cas de l'ONG del català, l'excusa que al·lega el tribunal per no acceptar-la com a part interessada és particularment ridícula, i més encara tenint en compte que el tribunal sí que ha acceptat com a mínim dues entitats que defensen el castellà. Plataforma per la Llengua, juntament amb altres organitzacions, conformen un front judicial que va demanar personar-se a la causa per tombar la interlocutòria i, a través d'un tràmit diferenciat, per cercar la nul·litat de la sentència.

Segons la interlocutòria emesa pel TSJC, aquest cas té a veure amb la vehicularitat del castellà a l'escola, no amb la vehicularitat del català, i, per tant, les entitats que defensen el català no es poden considerar parts afectades. És evident que l'ús d'una llengua i de l'altra són vasos comunicants, i que, si hi ha més castellà vehicular, hi haurà menys català vehicular. Malgrat tot, aquest és l'argument delirant que s'ha inventat el Tribunal per justificar l'exclusió de Plataforma per la Llengua i de la USTEC. Altres sindicats encara esperen la resposta del tribunal. Cal tenir en compte que els sindicats, com a defensors dels drets i interessos dels treballadors, estan especialment legitimats per ser acceptats a la causa, tenint en compte que qui ha d'acabar complint la sentència són els professors i directors dels centres educatius.

El dret a participar en l'execució d'una sentència que afecta Plataforma per la Llengua forma part del dret a la tutela judicial efectiva prevista en l'article 24 de la Constitució espanyola. Plataforma per la Llengua considera que s'està produint una situació de discriminació respecte a les entitats que defensen el castellà, ja que Escuela Bilingüe i Asociación Hablamos Español sí que han estat reconegudes com a part interessada per part del TSJC. De fet, la interlocutòria que obligava el Govern a enviar instruccions als centres educatius sobre com aplicar la sentència es va dictar arran d'una petició d'Escuela Bilingüe. Cal tenir en compte que un principi bàsic del dret processal democràtic és el principi de contradicció: és a dir, no hi pot haver un procés judicial en què només s'accepti la participació d'una de les parts. Així, és completament irregular que el TSJC només accepti la participació de les entitats que defensen l'execució de la sentència. En aquest sentit, Plataforma per la Llengua presentarà un recurs contra la decisió del TSJC abans que acabi el termini per fer-ho, el 30 de juny.

La decisió d'excloure del cas les organitzacions que defensen el català no ha estat pas unànime. Dels 5 membres del Tribunal, dos han emès un vot particular en contra amb el mateix argument que defensa Plataforma per la Llengua. No deixa de ser significatiu que aquest vot particular és l'única part de la interlocutòria que està escrita en català, i diu així: "No hi ha dubte que, si la Sentència garanteix un ús mínim del castellà que superi els nivells constatats en el decurs de les actuacions, aquest fet afectarà l'ús del català i, des d'aquesta perspectiva, entenc que les entitats associatives els objectius de les quals inclouen la promoció del català en el sistema d'ensenyament es poden veure legítimament afectades per la forma en què s'hagi d'executar la sentència, i aquesta afectació s'ha de correspondre amb un reconeixement de la seva legitimació en els termes de l'article 109 de la Llei jurisdiccional".

El vot clau, el que ha desfet l'empat, és el del jutge Javier Aguayo Mejía, president de la sala contenciosa administrativa del TSJC. Recordem que les organitzacions del front judicial que van reclamar personar-se en la causa van presentar un primer tràmit per poder lluitar contra l'execució de la sentència, però en un segon tràmit pretenien reclamar la nul·litat de la sentència amb l'argument que Aguayo està intervenint-hi de manera irregular. El desembre del 2020, un dia abans que fos emesa la sentència, es van aprovar una sèrie de normes sobre la composició de les seccions i els tribunals del TSJC que van permetre una assignació irregular d'Aguayo. En concret, el jutge va poder triar intervenir en el cas, un fet que vulnera un principi jurídic fonamental en les democràcies occidentals i que està recollit a la mateixa Constitució espanyola: el dret a ser jutjat per un magistrat que estigui predeterminat per la llei. Plataforma per la Llengua considera que la decisió del TSJC de rebutjar la personació de les entitats que volien combatre l'execució de la sentència no afecta el segon tràmit fet per aquest front judicial, en què es demanava la nul·litat de la sentència per les infraccions comeses en relació amb la intervenció d'Aguayo en el cas. Per aquest motiu, l'ONG del català presentarà un escrit reclamant que es doni resposta a aquesta petició, ja que els arguments exposats pel TSJC, més enllà del fet que són ridículs, estan relacionats amb l'execució de la sentència, no pas amb la infracció comesa en l'assignació d'Aguayo.