Des de la tranquil·litat de l’aprenentatge, a les portes de cinc dies de juliol incerts i les vacances d’estiu, faig memòria del curs que ara s’acaba. Recordo el desassossec que em van produir les paraules del senyor Josep Gonzàlez-Cambray en la presa de possessió del càrrec com a nou Conseller d’Educació.

“Transformar l’educació”: em vaig esborronar. Què vol dir transformar l’educació? Això, és una frase incompleta? On és l’avaluació que fonamenta aquest canvi tan profund? Què és el que no faig bé? En què he de millorar?... Neguit, dubtes, incertesa...

Ja entrada la segona avaluació, m’assabento per la premsa que el proper curs començarà uns dies abans. S’obre la caixa dels trons: protestes, negociacions fallides, vagues i més negociacions fallides.

Posar en funcionament les propostes de calendari escrites i aprovades fa uns quants anys  hauria estat transformador, però avançar uns quants dies el curs escolar és un canvi que està tenint conseqüències no resoltes.

• Juliol és un mes laboral. Reconvertir cinc dies de laboral a laborable implica un canvi legislatiu que no s’ha fet. Però gràcies al calaix de sastre del decret d’autonomia de centres, cada direcció haurà de gestionar la situació com pugui.
• Juliol és un  espai de temps dedicat a la formació continuada. La incertesa ha fet disminuir l’oferta de cursos. Trobar la formació ajustada a les necessitats no serà fàcil.

Aquest despropòsit no dóna resposta a la pregunta que m’ha portat de corcoll durant tot el curs.

Sort que tres vídeos de propaganda han estat la llum que m’ha permès aprendre i aprehendre que és la transformació educativa.

Uns infants d’educació infantil que surten al pati, unes nenes de primària que s’abracen al pati i uns adolescents d’ESO enamorats al pati. Eureka! Ja ho tinc! EL PATI.

La transformació educativa consisteix a desplaçar el centre d’interès del sistema educatiu. S’abandonen les aules, les eines d’estudi, l’aprenentatge, la investigació...,  i es canvia pel pati on l’alumnat juga, s’abraça i s’enamora.

Per tant, la mort es mereix un acompanyament solemne. Què millor que un fragment del Dies irae de la missa de difunts de Wolfgang Amadeus Mozart.

Nou paradigma, nova formació: En el meu currículum no i consta “monitor de lleure infantil i juvenil”; m’hauré d’espavilar. Setembre ja treu el nas per la cantonada.

Bon estiu, Sr Cambray.