Els pobles de les Terres de l'Ebre i el Camp tenen prou potencial per cobrir la seva demanda energètica fent servir únicament fonts renovables instal·lades en entorns urbans. És la principal conclusió d’un estudi del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) encarregat per la Diputació de Tarragona. L’informe ha analitzat les teulades dels municipis que serien òptimes per col·locar-hi plaques solars, i les zones urbanes i periurbanes on seria possible instal·lar-hi plaques o molins de fins a 100 KW. La recerca ha estudiat municipi a municipi els llocs susceptibles d’acollir instal·lacions de renovables i, si s’aprofitessin tots aquests espais, més del 95% dels 184 tindrien excedents d’electricitat verda.
La potencialitat dels municipis s’ha marcat seguint els criteris de la Llei de Canvi Climàtic del Parlament, que especifica que preferentment l’energia s’ha de generar en espais ja alterats per l’activitat humana i propers als llocs de consum, i amb la implicació dels agents locals ja siguin públics o privats. Així, a partir de dades existents sobre els municipis amb més radiació solar, els que tenen més vent, el cadastre i fórmules matemàtiques, han establert quins serien els indrets concrets en els quals es podrien instal·lar plaques i aerogeneradors.
“Poc més d’un 40% de la superfície dels sostres seria aprofitable“, ha exposat Benito Zaragozí, professor de la URV. Aquí cal tenir en compte que no totes les teulades són òptimes, ja que hi ha edificis patrimonials, immobles vells que no aguantarien el pes de panells solars o teulades que no tenen prou llum. En el cas d’espais urbans i periurbans, després d’aplicar una sèrie de limitacions com ara espais protegits, zones de risc inundable o parcel·les inferiors als 1.000 m2, l’espai aprofitable seria d’aproximadament un 3%. Cal apuntar que s’han considerat únicament espais periurbans situats a un màxim de 500 metres dels nuclis habitats, per la qual cosa no s’han valorat les zones agrícoles i boscos allunyats de les localitats.