20-12-2021
"Fa cinquanta anys, quan vaig donar a llum per primer cop com a mare jove, vaig pensar que no hi podia haver un dolor més gran. Però aviat ho vaig oblidar quan vaig tenir el meu preciós nadó als braços. Li vaig posar Julian.
Ara em dono compte que estava equivocada. Hi ha un dolor més gran.
El dolor incessant de ser la mare d'un periodista guardonat, que va tenir el valor de publicar la veritat sobre els crims governamentals d'alt nivell i la corrupció.
El dolor de veure al meu fill, que va publicar veritats importants, tacat a nivell mundial.
El dolor de veure al meu fill, que va arriscar la seva vida per denunciar la injustícia, inculpat i privat del dret a un judici just, una vegada i una altra.
El dolor de veure a un fill sa deteriorar-se lentament, perquè se li ha negat l'atenció mèdica i sanitària adequada en anys i anys de presó.
L'angoixa de veure al meu fill sotmès a cruels tortures psicològiques, en un intent de trencar el seu immens esperit.
El malson constant de que sigui extradit als Estats Units i després passar la resta dels seus dies enterrat viu en total aïllament.
La por constant que la CIA pugui complir els seus plans per assessinar-lo.
La onada de tristesa quan vaig veure el seu fràgil cos caure exhaust per un petit vessament cerebral en la darrera audiència, degut a l'estrès crònic.
Moltes persones van quedar traumatitzades al veure a una superpotència venjativa que utilitza els seus recursos il·limitats per intimidar i destruir a un individu indefens.
Vull donar les gràcies a tots els ciutadans decents i solidaris que protesten globalment contra la brutal persecució política que ha sofert en Julian.
Per favor, seguiu aixecant la veu als vostres polítics fins que sigui l'únic que sentin.
La seva vida està en les vostres mans.
- Christine Ann Assange
