Plataforma per la Llengua ha aconseguit que la cadena de restaurants Surf House Barcelona incorpori el català a la carta. Aquest èxit, insuficient per l'entitat perquè la carta conté nombroses faltes d'ortografia, s'ha pogut assolir gràcies a l'acció dels voluntaris del grup local de l'entitat a Barcelona, que el 18 de febrer van col·lapsar un establiment de la cadena al carrer Amigó per denunciar que Surf House vulnerava els drets lingüístics dels consumidors.
La protesta de Plataforma per la Llengua, que també va col·lapsar un establiment de la cadena Five Guys, va permetre formalitzar una seixantena de denúncies per l'absència del català a la carta i va ser enregistrada en vídeo per animar els ciutadans a fer respectar els seus drets lingüístics.
La publicació i la difusió del vídeo a les xarxes socials a partir del 5 d'abril va fer reaccionar l'empresa. En un primer moment, el propietari de Surf House va respondre a la publicació d'Instagram de Plataforma per la Llengua dient que arran de l'acció, "amb més raó no posarem les cartes en català" i que "el castellano lo entiende todo el mundo en Barcelona y el catalán no". Finalment, però, no només va esborrar aquests comentaris, sinó que l'empresa ha decidit rectificar i incloure el català a la carta.
La protesta de Plataforma per la Llengua, que també va col·lapsar un establiment de la cadena Five Guys, va permetre formalitzar una seixantena de denúncies per l'absència del català a la carta i va ser enregistrada en vídeo per animar els ciutadans a fer respectar els seus drets lingüístics.
La publicació i la difusió del vídeo a les xarxes socials a partir del 5 d'abril va fer reaccionar l'empresa. En un primer moment, el propietari de Surf House va respondre a la publicació d'Instagram de Plataforma per la Llengua dient que arran de l'acció, "amb més raó no posarem les cartes en català" i que "el castellano lo entiende todo el mundo en Barcelona y el catalán no". Finalment, però, no només va esborrar aquests comentaris, sinó que l'empresa ha decidit rectificar i incloure el català a la carta.
Plataforma per la Llengua ho celebra, però recorda que es tracta d'una obligació legal aprovada pel Parlament de Catalunya el 2010 per defensar els drets lingüístics dels catalanoparlants que es concreta als articles 128 i 211 del Codi de consum de Catalunya. Aquests articles estableixen que els establiments comercials han de disposar de la informació de caràcter fix i de les cartes, com a mínim, en català i van ser defensats pel 88,1% dels diputats del Parlament de Catalunya quan el PP i Ciutadans els van voler eliminar durant la tramitació del Codi de consum.
L'entitat lamenta que Surf House s'ha limitat a fer el mínim fixat per la llei, perquè la majoria de la retolació continua sent només en anglès (i, puntualment, en castellà) i que, a sobre, la carta en català és plena de faltes d'ortografia: en té moltes més que en la versió castellana. Plataforma per la Llengua posa a disposició de Surf House Barcelona el servei de correcció de l'entitat i l'anima a ser tan curosa amb el català com ho és, majoritàriament, amb el castellà o l'anglès.
Per l'ONG del català, la rectificació de l'empresa demostra que la mobilització ciutadana és útil per aconseguir canvis i fer respectar els drets lingüístics dels ciutadans, per bé que no sigui encara de manera òptima. En qualsevol cas, l'entitat constata que aquesta és una via a tenir en compte davant de l'actuació limitada de l'administració, que és qui hauria d'actuar per fer que aquests drets lingüístics es garanteixin.
Demanem a l'Agència Catalana de Consum que en els casos d'establiments denunciats que formen part de cadenes les inspeccions continuïn en altres establiments de la cadena
L'èxit de Plataforma per la Llengua s'ha aconseguit malgrat que l'Agència Catalana de Consum ha arxivat, finalment, les denúncies que els voluntaris van presentar en el marc de l'acció del 18 de febrer. Com s'explica a la notificació que l'organisme va fer arribar a l'entitat la setmana passada, l'Agència va arxivar les denúncies perquè ha estat informada, després de trobar l'establiment tancat en dues visites diferents, que el negoci del carrer Amigó ha tancat definitivament i es troba en procés de traspàs.
Per l'entitat, el fet que aquest organisme iniciés el procés de denúncia administrativa contra l'establiment i ho advertís a l'empresa, encara que finalment les denúncies s'hagin arxivat, pot haver contribuït, juntament amb l'acció de Plataforma, a fer que la cadena hagi incorporat la carta en català.
Tanmateix, per l'ONG del català, en casos de denúncies contra establiments que formen part d'una cadena, el protocol de l'Agència Catalana de Consum hauria d'actualitzar-se per inspeccionar si el que es denuncia també passa en altres establiments. L'entitat és conscient que el 2021 les inspeccions originades per motius lingüístics es van gairebé triplicar i van passar de 246 a 659, segons les dades facilitades pel director de l'organisme, Francesc Sutrias.
No obstant això, per Plataforma per la Llengua continua sent una xifra petita i caldria augmentar els recursos de l'organisme per fer créixer les inspeccions i arribar fins al final per aconseguir que es garanteixin a tot arreu els drets lingüístics dels consumidors. Segons els estudis de l'Ofercat, de la mateixa Generalitat, encara hi ha un percentatge elevat de comerços que no compleixen amb certs aspectes de la Llei de política lingüística: en el cas de Sant Cugat del Vallès, la retolació del 10,6% dels establiments no s'adequa a la regulació, un percentatge que arriba fins al 12,1% a Mollet del Vallès, al 15,5% a Viladecans o al 18,2% a Santa Coloma de Gramenet.
En qualsevol cas, l'entitat celebra la rectificació de Surf House i constata que la resposta ciutadana pot servir per aconseguir canvis. Per això, Plataforma per la Llengua no dubtarà a organitzar noves accions amb el voluntariat i alhora treballarà amb les administracions per aconseguir que facin la seva feina i garanteixin els drets dels catalanoparlants.
L'entitat lamenta que Surf House s'ha limitat a fer el mínim fixat per la llei, perquè la majoria de la retolació continua sent només en anglès (i, puntualment, en castellà) i que, a sobre, la carta en català és plena de faltes d'ortografia: en té moltes més que en la versió castellana. Plataforma per la Llengua posa a disposició de Surf House Barcelona el servei de correcció de l'entitat i l'anima a ser tan curosa amb el català com ho és, majoritàriament, amb el castellà o l'anglès.
Per l'ONG del català, la rectificació de l'empresa demostra que la mobilització ciutadana és útil per aconseguir canvis i fer respectar els drets lingüístics dels ciutadans, per bé que no sigui encara de manera òptima. En qualsevol cas, l'entitat constata que aquesta és una via a tenir en compte davant de l'actuació limitada de l'administració, que és qui hauria d'actuar per fer que aquests drets lingüístics es garanteixin.
Demanem a l'Agència Catalana de Consum que en els casos d'establiments denunciats que formen part de cadenes les inspeccions continuïn en altres establiments de la cadena
L'èxit de Plataforma per la Llengua s'ha aconseguit malgrat que l'Agència Catalana de Consum ha arxivat, finalment, les denúncies que els voluntaris van presentar en el marc de l'acció del 18 de febrer. Com s'explica a la notificació que l'organisme va fer arribar a l'entitat la setmana passada, l'Agència va arxivar les denúncies perquè ha estat informada, després de trobar l'establiment tancat en dues visites diferents, que el negoci del carrer Amigó ha tancat definitivament i es troba en procés de traspàs.
Per l'entitat, el fet que aquest organisme iniciés el procés de denúncia administrativa contra l'establiment i ho advertís a l'empresa, encara que finalment les denúncies s'hagin arxivat, pot haver contribuït, juntament amb l'acció de Plataforma, a fer que la cadena hagi incorporat la carta en català.
Tanmateix, per l'ONG del català, en casos de denúncies contra establiments que formen part d'una cadena, el protocol de l'Agència Catalana de Consum hauria d'actualitzar-se per inspeccionar si el que es denuncia també passa en altres establiments. L'entitat és conscient que el 2021 les inspeccions originades per motius lingüístics es van gairebé triplicar i van passar de 246 a 659, segons les dades facilitades pel director de l'organisme, Francesc Sutrias.
No obstant això, per Plataforma per la Llengua continua sent una xifra petita i caldria augmentar els recursos de l'organisme per fer créixer les inspeccions i arribar fins al final per aconseguir que es garanteixin a tot arreu els drets lingüístics dels consumidors. Segons els estudis de l'Ofercat, de la mateixa Generalitat, encara hi ha un percentatge elevat de comerços que no compleixen amb certs aspectes de la Llei de política lingüística: en el cas de Sant Cugat del Vallès, la retolació del 10,6% dels establiments no s'adequa a la regulació, un percentatge que arriba fins al 12,1% a Mollet del Vallès, al 15,5% a Viladecans o al 18,2% a Santa Coloma de Gramenet.
En qualsevol cas, l'entitat celebra la rectificació de Surf House i constata que la resposta ciutadana pot servir per aconseguir canvis. Per això, Plataforma per la Llengua no dubtarà a organitzar noves accions amb el voluntariat i alhora treballarà amb les administracions per aconseguir que facin la seva feina i garanteixin els drets dels catalanoparlants.
