El partit de la repressió no s’ha acabat. De fet encara no ha arribat a la mitja part, i la segona es preveu que sigui un camí ple d’espines. El marcador provisional diu que, fins avui, 44 persones vinculades al moviment independentista català han estat condemnades a penes de presó que sumen un total de 145 anys i 10 mesos, un registre que aquesta setmana s’ha corregit després que s’hagi rebaixat de 5 a 1,6 anys la condemna a Marcel Vivet. És, però, un miratge, perquè quan tot això acabi i s’hagin ventilat els casos encara pendents, aquestes xifres canviaran a l’alça.
Aviat farà un any, el juny del 2021, l’indult concedit pel govern de Pedro Sánchez va obrir la porta de sortida de la presó a Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Raül Romeva, Quim Forn, Carme Forcadell, Jordi Cuixart, Dolors Bassa, Josep Rull i Jordi Turull. El crit “llibertat presos polítics” desapareixia dels carrers, però aquesta reivindicació va pel camí de tornar a fer-se present en vista de la realitat processal de desenes d’independentistes catalans que albiren la presó en l’horitzó.
“Estic molt preocupat pel meu fill”, deia fa pocs dies un personatge de primer nivell en la vida política i cultural del país, molt amoïnat per la sort que pot tenir el seu fill, investigat en dues causes contra l’independentisme, i, per si no n’hi hagués prou, perseguit també pel Tribunal de Comptes.
Pel cap baix, molt baix, hi ha 76 persones amb processos oberts que s’enfronten a un risc molt real de presó. Són els 30 processats pel jutjat d’instrucció 13, més Josep Maria Jové i Lluís Salvadó. Els tretze CDR que seran jutjats per terrorisme a l’Audiencia Nacional, els dotze investigats per instrucció 18 en la causa contra l’acció exterior de la Generalitat i els vint que investiga instrucció 1 en l’operació Volhov. Els dos últims casos encara s’instrueixen, però els dos primers estan tancats en espera de qualificació fiscal. En el cas dels CDR acusats de terrorisme, les peticions poden anar entre els sis i els dotze anys. Caldrà sumar-hi l’acusació per tinença i fabricació d’explosius, delicte que està penat amb un interval que va dels vuit als quinze anys de presó.
En el cas de la causa que va investigar instrucció 13, els delictes menys penats són el de prevaricació i desobediència, castigats només amb inhabilitació, però la malversació es castiga amb penes d’entre dos i sis anys; la falsedat documental, entre tres i sis anys, i el delicte de revelació de secrets es mou entre un any i tres de condemna.
Tot això, sense comptar la investigació oberta per un jutjat de Figueres, amb 200 persones acusades pel tall de l’autopista a la Jonquera, i la investigació sobre Tsunami de l’Audiencia Nacional, encara secreta.
També s’ha de tenir present el degoteig incessant de judicis a tot el país a activistes detinguts en manifestacions contra la sentència dels presos polítics. Són casos en què es fan peticions de presó molt elevades, fins a deu anys, que pretenen acovardir l’acusat, el qual acaba pactant una condemna amb una pena menor per evitar anar a la presó.
Dos d’aquests activistes sí que hauran d’entrar a la presó si fracassa el recurs a les seves sentències. Es tracta d’Adrià Sas i Dani Gallardo, condemnats a 3,6 i 4 anys de presó, respectivament.
Finalment, no haurà d’anar a la presó Marcel Vivet, que va saber que l’havien condemnat a cinc anys l’endemà mateix que al que havia estat conseller d’Interior, Miquel Buch, se li notifiqués que la fiscalia demana per a ell sis anys de presó, acusat de posar un mosso al servei de Carles Puigdemont.
Aquesta coincidència temporal demostra les profundes contradiccions en què la repressió ha posat el moviment independentista, ja que Buch, víctima evident de l’Estat, és vist per sectors més compromesos del sobiranisme com un repressor que al seu dia va enviar els Mossos a dissoldre manifestacions. Els números diuen que, durant les protestes contra la sentència del Suprem, la policia catalana va disparar menys projectils de foam que durant les que hi va haver en l’empresonament de Pablo Hasél, quan Buch ja no era conseller. Buch serà jutjat l’abril del 2023. En canvi, Joel Muñoz, per al qual es demanen divuit anys de presó per atacs informàtics contra interessos de l’Estat, encara no té data de judici.