La CUP de Reus presentarà una moció al ple municipal demanant l’elaboració d’un mapa per conèixer la realitat social del municipi. El regidor Edgar Fernández ha recuperat el concepte de ‘ciutat mediterrània’, idea que moltes formacions van dur en campanya però que ara han oblidat, inclosa la regidora Marina Berasategui, recorda Fernández. Una ciutat mediterrània és aquella on amb 10-15’ caminant es té accés serveis públics, comerç de proximitat, gimnàs o d’altres equipaments.
«Calen polítiques de cohesió social, no només programes aïllats, i cal utilitzar canals i instruments diferents segons el context i les necessitats», ha exposat Fernández. El regidor anticapitalista ha denunciat que, en no fer-ho, tot el debat social acaba simplificat en la ‘seguretat veïnal’, que obre les portes a l’extrema dreta. «És un debat simplista: cal fer polítiques d’esquerres, valentes, que donin eines a la gent perquè tingui capacitat de decidir amb la comunitat allà on viu».
El regidor cupaire ha denunciat que l’alcalde està construint una ciutat aparador, de cartró-pedra, a la zona nord, mentre a la sud hi aplica una lògica clientelar. Fernández ha denunciat que no hi ha hagut polítiques transformadores que hagin generat apoderament polític ni aprofitament de recursos. Per això, la CUP proposa recuperar la ciutat mediterrània a partir de tres punts: mapa de les necessitats socials de la ciutat, amb dades; debats en comissions informatives per decidir què es necessita; i debat obert amb referents d’entitats veïnals i amb agents socials del municipi.
Fernández també ha aprofitat la roda de premsa per denunciar l’enèsim cas de persecució política i judicial per part dels Mossos i la Generalitat contra el moviment independentista de la ciutat. El mateix regidor ha recollit una nova citació judicial abans de la roda de premsa. En aquest cas, els Mossos han trucat gent del seu entorn personal, acció que el regidor ha denunciat com a estratègia de guerra de desgast. La dubtosa legalitat de l’acció se suma a l’existència contrastada de fitxers policíacs per part dels Mossos, que han arribat a citar militants que ja no viuen a Reus. Els fets d’aquesta causa judicial, en què la Generalitat és acusació particular, es remunten a la revolta contra les sentències del procés, a l’octubre de 2019. En total, hi ha 5 causes judicials amb més d’una vintena de persones encausades de l’Esquerra Independentista de Reus.
