La Policia Local d'Alacant començava aquesta setmana a aplicar la coneguda com a "ordenança de la vergonya", que consisteix ni més ni menys a poder multar amb sancions de fins a 3.000 euros les persones sense sostre que "ocupin espais públics".

L'equip de govern d'Alacant, format per PP i Cs, va anunciar el mes de febrer passat que farien arribar l'aprovació definitiva de l'ordenança en qüestió (anomenada oficialment "de convivència cívica") a un ple extraordinari que se celebraria el passat 15 de febrer. I així va ser.

El regidor de seguretat, José Ramón González defensava la norma considerant que era "justa, útil i solidària per fer d'Alacant una ciutat millor i més segura". Afirmava que la mesura era demandada pels mateixos alacantins.

Tanmateix, durant mesos, abans de l'aprovació d'aquesta norma a l'Ajuntament, havien estat moltes les manifestacions de diferents col·lectius que exigien la retirada de l'ordenança de la vergonya. Milers de persones han criticat que només es recullin mesures coercitives contra les persones més vulnerables, en lloc de plantejar reforços socials per treure'ls d'aquesta situació. La iniciativa, segons els diferents col·lectius que la consideren vergonyosa, afavoreix l'ús discriminatori dels espais de la ciutat i criminalitza les persones més vulnerables.

Les conseqüències d'aplicar aquesta mesura són diverses i totes nefastes per a les persones que, lluny de merèixer multes, el que necessiten són ajuts. On haurien d'estar aquestes persones si no poden estar, ni tan sols, al carrer? Què passa quan se sanciona una persona sense recursos i se li imposa una multa de fins a 3.000 euros.

La resposta a aquesta pregunta és clara: quan a una persona se li imposa una multa i no pot pagar-la, apareixerà registrada com a deutora per a l'Administració, la qual cosa suposarà que no pugui accedir a ajuts socials. Per no esmentar, a més, que aquestes multes impagades poden generar interessos de demora, per la qual cosa una multa imposada aniria augmentant amb el pas del temps i escanyant més encara la persona en situació de vulnerabilitat.

L'ordenança de la vergonya és d'una injustícia tan evident que clama a déu. Per això, Unidas Podemos va acudir a la justícia per denunciar-la i el passat 7 d'abril es va conèixer l'admissió a tràmit en el Tribunal Superior del País Valencià. En el recurs, Unidas Podemos considera que es limiten els drets de les persones sense llar i de les dones que exerceixen la prostitució.

Però l'ordenança d'Alacant no és l'única i ni tan sols és nova. Ja es va posar en marxa anteriorment i el 2015 va ser retirada quan es va desallotjar al Partit Popular del govern. La mateixa Federació Espanyola de Municipis i Províncies ho planteja com una proposta mitjançant la sanció a les persones que dormin al carrer o que busquin a les escombraries.

A Barcelona, a San Sebastián de los Reyes, a Segòvia o a El Puerto de Santa María també hi ha elements d'exclusió social, segons Eduardo Melero, investigador que ha fet un estudi sobre les ordenances locals com a instrument d'exclusió social.

Sobre la primera pregunta que em plantejava, Gonzalo Caro, coordinador de la unitat de causa d'Hogar Sí, la respon: en el dia d'avui no hi ha a Espanya prou places per allotjar totes les persones sense llar, per la qual cosa la pregunta es respon sola. Les persones que dormen al carrer no tenen, en molts casos, cap altra opció. Com es pot arribar a pensar a multar algú que es troba en aquestes circumstàncies tan terribles?

La política no pot allunyar-se d'aquesta manera del que és necessàriament humà. Crec que sobren paraules per representar el sentiment que tots compartim: paguem impostos perquè tots tinguem el més bàsic. No perquè des de les institucions s'asfixiï els més vulnerables.