Còrsega
Macrom obert a parlar de l'autonomia de Còrsega mentre el FLNC anuncia de reprendre la lluita

Intentar calmar els dies de protestes violentes a l'illa mediterrània a poques setmanes de les eleccions presidencials a l'Hexàgon. Paral·lament, Front d'Alliberament Nacional de Còrsega (FLNC),  va anunciar ahir que podria reprendre la seva lluita si París continuava en un estat de "negació despectiva".

17/03/2022 Lema

El ministre de l'Interior francès, Gerald Darmanin, va deixar anar la paraula "Autonomia" mentre marxava per una visita de dos dies a Còrsega dimecres, dues setmanes després que un violent assalt a un nacionalista cors empresonat desencadenés una onada de disturbis a l'illa. “Estem preparats per anar fins a l'autonomia. Ja està, la paraula s'ha dit", va dir Darmanin al diari regional Corse Matin, trepitjant un terreny que durant molt de temps s'ha considerat tabú a la república altament centralitzada de França.

Per la seva part,  el Front d'Alliberament Nacional de Còrsega (FLNC), que va de deposar les armes el 2014, va advertir ahir que podria reprendre la seva lluita si París continuava en un estat de "negació despectiva".

El independentistes corsos, a part del retorn dels presoners polítics,  reclamen des de fa temps més poders per a l'illa i el reconeixement del cors com a llengua oficial. Aquestes demandes segueixen sent altament sensibles a França, on els polítics solen reivindicar la necessitat de protegir la unitat i la identitat nacional francesa.

Esclat de les protestes

La visita de Darmanin segueix els reiterats esclats de violència en les protestes provocades per un atac salvatge a la presó contra Yvan Colonna, un independentista cors empresonat per estar acusat de l'assassinat el 1998 del prefecte de Còrsega, el màxim funcionari de l'illa, Claude Erignac.

El ministre de l'Interior va dir que el presoner havia estat atacat per un condemnat gihadista després de fer comentaris "blasfemes" a la presó d'Arles, al sud de França. Va qualificar l'agressió, que va deixar Colonna en coma, com "clarament un acte terrorista".

No obstant això, els independentistes corsos han culpat l'estat francès de l'atac a Colonna, considerat per molts com un heroi de la causa independentista després d'eludir la captura durant 1.503 dies mentre s'amagava a la garriga corsa. Apunten a la negativa de l'estat francès a traslladar Colonna i els seus còmplices a una presó de Còrsega, més propera a les seves famílies.

Durant les últimes dues setmanes, els manifestants han atacat edificis governamentals i símbols francesos, inclosa la bandera nacional, desfilant sota el crit de manifestació "Statu francese assassinu" (L'estat francès és un assassí). La fiscalia va dir que unes 102 persones van resultar ferides només diumenge, 77 d'elles policies, durant els enfrontaments a Bastia, la segona ciutat més gran de Còrsega.

El govern ha intentat calmar la ira aixecant l'estatus de "presó especial" que impedia que Colonna i dos dels seus companys fossin traslladats a una presó corsa..