La cambra catalana ha facilitat el que cobrava el secretari general l’abril del 2021, Xavier Muro: percebia 18.190 euros al mes, dels quals 7.166 eren triennis. És a dir, dels 254.671 euros anuals, gairebé la meitat eren per antiguitat: 100.325 euros. Una retribució que gairebé duplica la del president del Govern.
D’ençà del 2016, Xavier Muro, va ser un dels dics de contenció més eficients de la justícia espanyola a la cambra. Un funcionari amb un poder polític molt notable Va entrar a treballar al Parlament el 1992 com a lletrat i director que governa el parlament: decideix qui s’hi contracta i en quines condicions treballen els treballadors, desenvolupa i aplica les decisions de la mesa i organitza també els treballadors no administratius del funcionariat del parlament.
L'any 2017 la tasca de Muro com a secretari general del parlament era signar l’admissió a tràmit de la llei, com dicta el reglament de la cambra que un secretari general ha de fer amb qualsevol llei admesa a tràmit per la mesa del parlament, però no ho va fer. La negativa de Muro va encendre la metxa de la disputa entre la presidenta Forcadell, Junts pel Sí i l’oposició, que considerava que la tramitació de la llei era “nul·la de ple dret” encara que s’hagués publicat al Butlletí Oficial del Parlament amb la signatura de Forcadell i dels quatre membres independentistes de la mesa. El 4 d’octubre també va pressionar Forcadell perquè no permetés cap declaració d’independència.
Dos anys més tard, durant el judici contra la presidenta i els altres vuit presos polítics independentistes, Muro va fer una declaració molt dura com a testimoni, en què va assenyalar explícitament Forcadell. Muro va explicar que “no hi havia precedents d’admissió a tràmit d’iniciatives amb el criteri en contra dels serveis jurídics” i es va vantar d’haver avisat repetidament la presidenta i la majoria independentista de la mesa que “es disposaven a inserir-se en la inconstitucionalitat”. “Els vam advertir mitjançant tres cartes o quatre i en més ocasions, a les reunions de la mesa del parlament”, va dir Muro. “També els vam recordar”, va afegir, “que no era possible de fer servir el procediment de la lectura única”, tot i que el mateix Tribunal Constitucional espanyol va resoldre que sí que ho era.
Muro va continuar exercint de secretari general durant el mandat del president Roger Torrent. Un mandat més estable per a ell i la resta de lletrats: Torrent va declarar que no volia posar en risc els funcionaris i ja de bon començament va mostrar el seu tarannà, tot refusant la investidura del president Carles Puigdemont. Però una volta Quim Torra ja era president, i una volta el cas de la pancarta va avançar cap a la seva inhabilitació, el secretari general va tornar a l’escena. En una situació sense precedents, la Junta Electoral Central espanyola va voler sostreure a Torra la seva acta de diputat. En aquest procés, va demanar a Muro que emetés una certificació sobre l’ordre de la llista de Junts per Catalunya. Però Muro va decidir personalment d’executar la retirada de l’acta al president de la Generalitat de Catalunya. La defensa de Torra va criticar durament que Muro s’havia extralimitat, però Torrent va decidir finalment de donar-li la raó.
Mesos més tard, l’agost d’aquell mateix any, Muro encara va tornar a rebre crítiques de l’independentisme perquè va negar-se a publicar la resolució aprovada pel ple del parlament contra el rei espanyol. Aleshores, Torra va demanar-ne formalment la destitució, però el president Torrent ho va refusar, amb el suport d’una part dels treballadors i els lletrats de la cambra. Finalment va ser Muro qui va retirar l'acta de diputat al President Torra.
(Informacions extretes del Diari Ara i Vilaweb)