La Intersindical ha decidit convocar vaga del sector públic a Catalunya amb la finalitat de posar de manifest, una vegada més la situació de precarietat laboral al sector públic és la interinitat, que genera molta inseguretat i aquesta inseguretat laboral a milers de treballadores i treballadors que acaba repercutint en la qualitat dels serveis públics.  La majoria de persones interines són dones (el 69,35%) perquè el sector públic ocupa majoritàriament a dones.

El sindicat ha posat de manifest que som un sindicat amb una àmplia representació al sector públic català: entre el personal administratiu i tècnic de la Generalitat de Catalunya, a l'ensenyament  públic, a les universitats som tercera força i hem entrat amb molta força als principals ajuntaments catalans i altres administracions locals, així com a les institucions sanitàries i cal fer servir aquesta força per assolir les nostres propostes i garantir els drets dels treballadors i de les treballadores del sector públic.

La Intersindical ha treballat des de diferents fronts per defensar les propostes que la Federació de Serveis Públics han treballat en els darrers mesos per garantir, per una banda que el personal temporal, tant funcionariat interí com laborals temporals, del sector públic de Catalunya pugui estabilitzar la seva situació laboral i es pugui seguir garantint la prestació de serveis públics a la ciutadania.

En els darrers dies hem pogut conèixer el redactat quasi definitiu de la nova llei i pensem continua sent insuficient i que genera massa incerteses entre els treballadors, de manera que el risc de patir l’ERO més gran de la historia continua present. És cert que s’han habilitat els instruments que des de la Intersindical demanàvem per “l’estabilització de les plantilles”, com el concurs de mèrits, la qual cosa suposa un avenç per a determinats col·lectius. Però alhora s’han posat uns condicionants restrictius i manca veure la lletra petita sobre com es desenvoluparan els futurs concurs de mèrits.

Els dos grans col·lectius que conformen el sector públic a Catalunya són el personal de l’àmbit educatiu i el sanitari, i tot i que aquesta llei dóna un marge d’un any per desenvolupar i aplicar les mesures legals sobre aquests col·lectius específics, ara per ara no hi ha cap solució real que pugui implicar una estabilització massiva i la fi de l’abús de temporalitat.

Les informacions que ens han arribat indiquen que entre els dies 30 de novembre i 1 i 2 de desembre s’ha d’aprovar aquesta llei al Congreso de los Diputados, de manera que la mobilització serà clau per aconseguir que el text final de la llei, així com les mesures que s’emprenguin a partir d’ara per aplicar-la, puguin encaminar-se cap a l’estabilització massiva del personal públic.

Per corregir l’abús de temporalitat, no tan sols s’ha d’aconseguir estabilitzar les places, sinó que s’ha d’acabar amb la interinitat crònica de milers de treballadors públics, que de forma concatenada o no, en la mateixa o en diverses places, han cobert les necessitats de les administracions catalanes, cas paradigmàtic del personal estatutari i equivalent dels serveis de salut.

La manca d’estabilització, en sectors com a l’educació, també es reflecteix en el personal funcionari fix que encara no ha obtingut una plaça definitiva o que obté places definitives molt lluny de casa. L’estabilitat implica: seguretat contractual, econòmica, així com de planificació i conciliació laboral i familiar.

L’actual projecte de llei genera greuges, ja que d’una banda obre la via del concurs de mèrits per les places ocupades amb anterioritat a  l’1 de gener de 2016, mentre que  les places ocupades ininterrompudament entre 31 de desembre de 2017 i 31 de desembre de 2020 s’hauran de convocar per concurs-oposició.

Es manté l’acomiadament als tres anys d’ocupar la vacant, per als nous nomenaments fets arran de l’Icetada i amb aquesta llei es manté la indemnització en cas d’acomiadament de 20 dies de retribucions fixes per any treballat i no 33, amb una limitació de 12 mensualitats.

Novament, estem presenciant com el futur dels treballadors catalans es juga a Madrid, en aquest cas, al Congreso espanyol, ja que el govern autonòmic no té capacitat legislativa com per establir els mecanismes necessaris per a l’estabilització. La nostra aspiració, més enllà de la reivindicació concreta que tenim en mans aquest moment, és assolir un marc català de relacions laborals, quelcom que tan sols és possible mitjançant la construcció d’una República Catalana Independent.

En aquest marc La Intersindical convoca la vaga del sector públic de Catalunya amb diferents mobilitzacions arreu del país durant el dia 30 de novembre i la previsió de concentracions en dies previs i posteriors fins assolir l’objectiu de garantir els drets dels treballadors i de les treballadores del sector públic i, en definitiva, garantir la prestació de serveis públics de qualitat per a la ciutadania.