La recent elecció de la Mesa de l'Assemblea de Representants ens indica el potencial estratègic, el qual té aquesta institució de nou encuny. Un dels elements claus és com trenca les fronteres imposades, nogensmenys la Vicepresidenta de la Mesa de l'Assemblea de Representants és la nord-catalana Maria Costa, batlle de Banys.

L'Assemblea de Representants afegeix representants electes de tots els territoris històrics dels Països Catalans, potser encara poc, i amb la clara limitació del fet que els electes que es van poder presentar a les recents eleccions sols podien ser de la Catalunya autonòmica, car els electes nord-catalans no es van poder presentar per aquesta via. Així, podem destacar l'històric Josep Guia, l'activista Jaume Sastre i la mateixa Maria Costa.

En aquest sentit, volem remarcar el simbolisme que la Presidència de la Mesa d'edat fos assumida per la històrica militant Blanca Serra i Puig. Això efectivament ens relliga amb aquella generació d'independentistes que a les acaballes del franquisme van decidir plantar cara a la reconversió de l'estat espanyol i maldaren per combatre l'ocupació dels estats espanyol i també el francès.

De la capacitat de participació i d'incidència dins la nova institució, ho fa palès l'elecció com a Presidenta de la regidora de la CUP Ona Curto.

Per damunt de tot, la nova institució republicana ajunta els independentistes que conscientment i clara volen prèmer l'accelerador per la Ruptura Independentista i s'allunya més de les limitacions de la política autonomista hereva del transfranquisme.

També volem destacar, malgrat la miopia d'altres sectors independentistes, alguns sumits en la deriva neoautonomista i d'altres desorientats per la pròpia manca d'estratègia política que posen tots els ous en el cistell del parlamentarisme autonòmic, que aquesta eina té un potencial creixent de contrapoder que pot contribuir a relligar la mobilització popular i mantenir ben alta la flama de la confrontació davant l'ocupació, tal i com recull el propi document Preparem-nos del Consell per la República.

Tot i que el document té mancances importants com ara una confiança gairebé màgica a la 'comunitat internacional' per defensar-nos davant els contraatacs del règim monàrquic espanyol, té una línia de treball clara per a organitzar el poble català amb la voluntat de sostenir la confrontació popular.

Mentre el Parlament i la Generalitat d'amunt sembla que tendeixen a acotar el cap, el Consell per la República emergeix com un llum entre la boira del neoautonomisme i la foscor de l'espanyolisme reaccionari.