El primer mig any de 2021 al Mapa de la censura, mapa que recull fets o situacions que poden suposar un impediment o una amenaça per al dret a la informació i la llibertat d’expressió als Països Catalans, ha estat fortament marcat per la detenció del raper Pablo Hasél el passat 16 de febrer.

D’un total de 78 incidents documentats fins ara, una vintena guarden relació amb les protestes per reclamar la seva llibertat. Les mobilitzacions van deixar un balanç de 16 periodistes ferits a Barcelona, Girona i València. Tot i que es recullen alguns incidents de manifestants amb premsa, cal subratllar que la majoria estan protagonitzats per la policia, inclòs set ferits per projectils de foam.

Dels 78 incidents, la categoria d'”Agressions físiques” és la que en suma més (21), i la segueixen “Amenaces, intimidacions i obstaculitzacions” (12) i “Denúncies, procediments i resolucions judicials” (11). Durant els primers sis mesos de l’any, també s’han recollit set incidents de “Censura d’expressions artístiques i acadèmiques” i de “Pressions, censura o autocensura” i sis de “Censura de continguts i opinions a les xarxes”, “Acomiadaments i precarietat” i “Identificacions, retencions i detencions”. La “Sanció administrativa” concentra només dos incidents, com la «Confiscació de material de treball i desperfectes», i el Mapa també ha documentat un cas de «Censura algorítmica».

Més del 20% dels casos tenen com a causant algun cos policial i el 12%, la ciutadania, la majoria en escenaris de mobilitzacions. Si comparem el recompte d’enguany amb el mateix període de l’any anterior, la tendència és a la baixa, ja que el 7 de juliol de 2020 el Mapa de la Censura havia recollit 96 casos.

Cal destacar que encara cuegen incidents relacionats amb l’1 d’octubre i la posterior sentència contra els líders socials i polítics independentistes.

Per exemple, recentment, la Fiscalia demanava un any i mig de presó per a un fotoperiodista d’El País que cobria les protestes contra la sentència del Tribunal Suprem el 18 d’octubre de 2019 i també una veïna jubilada de Palafrugell ha anat a declarar investigada per un delicte d’odi, injúries i amenaces per un comentari a Facebook després del referèndum, en relació amb un guàrdia civil.

Murals esborrats

Cal destacar que una setmana abans de la detenció de Hasél a la Universitat de Lleida, operaris de neteja de l’Ajuntament de Barcelona van esborrar el mural que l’artista Roc Blackblock havia pintat amb la cara del rei emèrit, en el marc d’una jornada d’art mural urbà en suport al raper.

No ha estat l’únic mural objecte de censura el que portem d’any. El Mapa ha recollit quatre casos més a Barcelona, un dels més sonats: el gran mural conegut com “El Tauró Capitalista”, pintat el 2009 per l’artista Blu al Carmel i sobre el qual el consistori va adduir raons de seguretat per eliminar-lo.

Dels onze incidents relacionats amb “Amenaces, intimidacions i obstaculitzacions”, n’hi ha tres protagonitzats per manifestants durant les protestes per l’empresonament de Hasél, però també dos en què el causant és el cos de Mossos d’Esquadra: un a un desnonament el 14 de juny a Manresa i l’altre, més recent, a Terrassa, quan dos agents d’ARRO van ordenar esborrar una fotografia a la fotoperiodista Mireia Comas i la van amenaçar de sancionar-la per desobediència a l’autoritat.

L’extrema dreta com a causant

Si al llarg de tot el 2020 hi va haver dotze incidents protagonitzats per l’extrema dreta, en mig any del 2021, ja se n’han produït nou. El més recent, contra l’editor d’El Jueves, Ricardo Amar, que ha estat assenyalat i amenaçat a través del Twitter de Vox.

En campanya electoral a Catalunya el mes de febrer, el partit d’extrema dreta es va querellar contra el guionista Jair Domínguez per una intervenció a Catalunya Ràdio i alguns militants van llançar objectes contra el director de NacióManresa, Pere Fontanals, quan cobria un dels seus actes.

També amb relació a Fontanals i extrema dreta, el jutjat d’Instrucció número 5 de Manresa va absoldre un membre del grup Brigada Tarrasa que va amenaçar-lo, a ell i al membre del CDR del Pont de Vilomara Abel Aguilar. Com a cada període electoral des de 2017, la Junta Electoral torna a prohibir a TV3 i Catalunya Ràdio dir “presos polítics” i “exili”.

Conflicte obert a IB3

Tant a la categoria d'”Acomiadaments i precarietat” com de “Pressions, censura i autocensura”, el Mapa ha recollit el conflicte obert als Informatius d’IB3 per la subcontractació de Dalton Audiovisuals des del mes de gener. L’empresa prohibeix als treballadors identificar-se com a plantilla de l’ens públic i ja ha amonestat un periodista per portar la mascareta amb el logotip de la cadena pública.

Les assemblees de treballadors dels serveis informatius d’IB3 van convocar una vaga el dia 30 d’abril per denunciar la precarietat i el protocol d’ús de la marca que els ha imposat l’empresa concessionària.