Vam entrar als voluntaris forestals després de l’incendi de Montserrat de 1986, a petició del Departament de Ramaderia i Pesca.

A mesura que passava el temps aquell contacte s’anava refredant, per motius que desconec.

Però nosaltres anàvem forts, i principalment teníem gent nostra al Berguedà i al Garraf, a l’Ordal, i ens movíem per altres indrets del territori.

Ens van fer arribar un document que havíem de complimentar amb algunes dades, entre les quals les "habilitats personals", pregunta davant la qual jo, amb la bona fe,

i tenint en compte les converses amb els responsables del Departament, vaig apuntar els meus coneixements en armes i explosius. Vaig ser sincer, però crec que algú es va sentir escandalitzat.

A partir d’allò, potser una relliscada meva, tot va canviar. Ens van deixar de banda.

Havia comprat un primer camió de bombers, pintat de groc, color dels voluntaris, i que havia rotulat com a voluntaris forestals.

Participàvem amb les ADF i bombers en els incendis per apagar-los amb demostrada eficàcia. Tot i així em van prohibir fer servir el camió i van donar ordres al responsable de la zona que em tinguessin controlat.               

Era evident que algú es va cagar en les calces. Va ser aleshores que ens vam plantejar la idea de crear la nostra pròpia empresa d’extinció d’incendis forestals i contactar amb la Diputació de Barcelona, que van acollir el projecte amb interès i que van posar-nos en contacte amb ajuntaments per fer "vigilància i primera intervenció.“ Teníem 12 camions" Unimog Mercedes, amb doble cabina i una capacitat de 5000 litres d’aigua amb bomba d’alta pressió i tot els estris per realitzar la feina amb garanties, i tres vehicles lleugers, i com auxiliars i comandament, trenta bombers formats a Can Padró i pels propis bombers de la Generalitat.

Aquella experiència va durar més de quatre anys fins que la pròpia Generalitat ens va boicotejar per sotamà, perquè legalment no ho podien fer, ja que no hi ha cap llei que prohibeixi una empresa de bombers privats en actiu a Catalunya...

Els membres de Vertigent Serveis, l’empresa privada de bombers que vam impulsar, ens vam desplegar els estius per fer vigilància i primera intervenció en els incendis a En Begues, Canyelles, Rubí, Avinyonet, Olesa de Bonesvalls, Olèrdola i altres poblacions.

La Generalitat de Catalunya, pel fet que la nostra presència era cada cop més gran, i la davant una competència de les seves funcions, va fer una renovació de tot el parc de vehicles i va activar la contractació massiva d’auxiliars forestals. Van crear els GRAF com a cos d’elit. I els GRAF ens venien a visitar per experiències, per ampliar la formació.

Els convenis establerts amb els ajuntaments es portaven a terme mitjançant la Diputació de Barcelona, la qual cosa va despertar les suspicàcies de la Generalitat, especialment per la rivalitat política entre el PSC-PSOE i CiU. Els convergents van iniciar una campanya subterrània contra nosaltres, fent córrer entre els alcaldes d’algunes poblacions que si contractaven els serveis de Vertigent per a les campanyes d‘estiu, els forestals i bombers de la Generalitat no acudirien als incendis dels seus termes municipals, perquè ho tenien contractat a una empresa privada. Poc a poc els ajuntaments es desdeien del contracte amb Vertigent Serveis per por a no poder fer front a un gran incendi. Aquesta va ser la nostra mort empresarial.

Vam seguir com a voluntaris forestals, però ja no hi teníem cap interès. El Departament tampoc amb nosaltres. En Josep Calduch, company en la lluita clandestina i també voluntari forestal, fa aquesta reflexió en referència a l’actitud que la Conselleria va mantenir envers els voluntaris forestals. El Josep estava destinat al Berguedà com a cap de la unitat dels voluntaris.

 

“La Generalitat de Catalunya es va posar en contacte amb nosaltres després de la crema dels boscos de  Montserrat de 1986.

Vam tenir una trobada amb en Víctor Compte, que era d'Unió Democràtica de Catalunya (del seu sector independentista) i director del cos d'Agents Rurals. Ens van fer la proposta de formar part d'un cos que desplacés les patrulles Rurals de la Guardia Civil (els de la moto) a Catalunya. I que prèviament havíem de passar per un període de formació, a càrrec dels responsables dels Voluntaris Forestals de recent creació. Vam anar a la Escola de Capatassos Forestals de Santa Coloma de Farners, on vam rebre una formació molt fluixeta. Després vam esperar i esperar, netejant muntanyes i espantant “costellaires.”

Així i tot, al Berguedà vam col·laborar amb els Agents Rurals, en moltes ocasions com a reforç en les seves actuacions durant els focs.

Al cap de poc temps, el conseller Josep Miró i Ardèvol, (conseller de 1984 a 1989) va ser destituït. Tenia també el carnet d'Unió Democràtica de Catalunya, com en Victor Compte, que fou igualment defenestrat.

El nou Conseller fou Joan Vallvé i Ribera (de 1989 a 1992), que ens va encomanar les tasques de vigilar l'aparellement de les sargantanes i de comptar papallones....mentre tot el pressupost se n’anava a les ADF.

Cal dir que les Unitats de Voluntaris Forestals eren d'àmbit comarcal, mentre les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) eren i són d'àmbit municipal.

I així va anant passant el temps i va tornar a canviar el conseller i a cada canvi ens buidava de competències la Conselleria: el nou  càrrec fou Josep M. Pelegrí i Aixut (del 29-12-2010 al  juny del 2015), també era d'Unió Democràtica.  

Duran el primer tripartit, i per poc temps, ens van passar a la Conselleria d'Interior, però sense cap millora d'atribucions. Després, ens van col·locar a Medi Ambient. No recordo si tornàrem a Agricultura Ramaderia i Pesca, però amb el retorn al poder de CiU, després del segon tripartit, una de les primeres coses que va fer en Artur Mas va ser dissoldre les Unitats de Voluntaris Forestals, amb el Decret de derogació 316/2011 del 12 d'abril 2011. 

        I aquest va ser el final dels Voluntaris Forestals de Catalunya.”