Memòria històrica
Reedició del "Aixafem el feixisme", una icona que ha esdevingut "el fil roig en la lluita per la Llibertat"

Així ho han manifestat els familiars de l'autor de la fotogafia, el fotògraf Pere Català i Pic, en la presentació de l'acte.

19/07/2021 Història

Amb l’edifici de Capitania a darrera, els familiars del fotògraf Pere Català i Pic, la periodista especialista en el Comissariat de Propaganda Ester Boquera, i el president de la Fundació Reeixida Oriol Falguera han presentat públicament la reedició de la fotografia "Aixafem el feixisme" que es va convertir en un cartell mut contra el feixisme internacional el 1936, tres anys abans del començament de la Segona Guerra Mundial. Convertint-se visualment en un crit contra els amics del General Franco, Hitler i Mussolini.

Després de ser editat pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat, ara fa 85 anys, la Fundació Reeixida que s’ha ocupat de fer-ne una reedició d’alta qualitat, comptant amb la reproducció i postproducció (amb la pertinent restauració digital de l'original) per part del fotògraf Jordi Borràs.

S’ha triat precisament el 19 de juliol com a presentació, ja que tal dia com avui l’aixecament franquista fou aturat a Catalunya.

Des de la Fundació Reeixida, s’ha volgut deixar clar el seu projecte #MemòriaNacional en el que treballen des de fa anys, i que consisteix en anar a l’arrel, buscant els familiars de l’històric fotògraf en aquest cas, aconseguint el permís de reproducció de l’icònic cartell. Sumant a un dels fotògrafs actuals, amb un compromís més clar per a la lluita contra el feixisme, en Jordi Borràs, que s’ha ocupat de la reproducció i postproducció del cartell que Pere Català i Pic va amagar en una maleta de doble fons, per tal de salvar aquesta obra, després de la caiguda el 1939.

Aquesta feina realitzada des de la fundació Reeixida amb la commemoració de la creació dels 90 anys de Nosaltres Sols! aquest any també, els 80 anys de la creació del Front Nacional de Catalunya l’any passat, la reedició del mapa dels Països Catalans de l’activista Joan Ballester i Canals, formen part d’aquest projecte, que fa sortir a la llum desenes de personalitats extraordinàries que han situat Catalunya i la lluita per la llibertat al centre de les seves vides.

Reeixida sempre utilitza la mateixa formula que és simple i directe, localitzar els familiars dels activistes, involucrar historiadors que donin validesa del que defensem, i fer-ho púbic arreu, premsa, ràdio i televisió.

Teixint d’aquesta manera complicitats, com les que ens aquesta ocasió s’han fet amb la Federació Llull (que engloba Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i l’Obra Cultural Balear), enfortint el món cultural fent que les 80 llibreries més importants dels Països Catalans tinguin ja disponible el cartell, i realitzant la mateixa feina a través de portals d’internet, amb la idea d’omplir cases, locals, associacions, seus de partits, organitzacions i sindicats nacionals.

Per saber el lloc i el dia de la fotografia:

Els fills del fotògraf Francesc Català-Roca i Pere Català i Roca van comprar el fang al carrer Tallers de Barcelona per emmotllar l’esvàstica. De nit, el fotògraf i el seu fill Francesc (que aleshores tenia catorze anys) es van dirigir a l'edifici de Capitania de Barcelona.

Situats a l'entrada, amb tot l'equip de fotografia preparat i un parell de focus, van mullar amb aigua les llambordes perquè brillessin i van col·locar-hi una cadira. Van retratar el peu d’un mosso d'esquadra, aixecat uns centímetres per damunt de terra on reposava l'esvàstica. D'aquell instant fotografiat se'n va revelar una imatge que va fer la volta al món, i es va convertir en un dels primers cartells del Comissariat de Propaganda, d’unes grans dimensions (70 centímetres d’ample per 1 metre d’alt), que va atreure les mirades de tothom, en un moment en què encara no havia començat la Segona Guerra Mundial.