El Pirineu és un territori lligat al turisme de manera que l’economia es basa en el sector terciari, amb feines precàries i temporals, poc qualificades i on s’accelera la pèrdua del sector productiu i primari. Ens trobem en un context de continu despoblament i envelliment de la població. També. s'ha de tenir en compte el gran dèficit en infraestructures i serveis públics que pateix el territori i la manca d’una xarxa de transport públic òptim i de qualitat
En aquest context proliferen alternatives polítiques que perpetuen aquest model econòmic com el recentment presentat a la Seu d'Urgell: el projecte del Hub Tecnològic La Seu Tech City. El projecte ha estat presentat recentment per l'equip de govern de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell de Junts per la Seu, ERC i amb el suport de Compromís per la Seu des de l’oposició.
La Seu Tech City és un macroprojecte amb una inversió de 16 M d’€ descontextualitzat de la realitat territorial del Pirineu. Apostant de forma cega per les noves tecnologies, s’obvien deliberadament la majoria de problemàtiques i mancances del Pirineu, sense tenir en compte les necessitats del territori. Aquest projecte, tanmateix, no és possible sense d’una banda, el finançament de la meitat del cost dels fons europeus Next Generation i de l’altra, la participació i col·laboració d'empreses com CaixaBank, Banc Sabadell, Grifols, Indra, Seat, Volkswagen i un llarg llistat d’empreses de l’IBEX.
El projecte vindria a ser una còpia dels Hubs actualment dissenyats o projectats en zones urbanes però aplicat a La Seu o al Pirineu sota el genèric inconsistent de les activitats de muntanya. Certament, el projecte neix amb un error d’origen i és que la seva formulació no pretén abordar des de l’arrel les problemàtiques sistèmiques del Pirineu com el despoblament, la pèrdua del sector primari i el dèficit en serveis públics i mobilitat, tot i que s’esforcin a defensar des de les administracions, el contrari.
Un d’aquests suposats beneficis és el paper aglutinador i dinamitzador de la població jove especialitzada en noves tecnologies al Pirineu, però sembla naïf pensar que només per adequar un espai físic això serà possible. Es pot revertir el procés de despoblament sense atendre a altres elements com els serveis públics, la mobilitat interterritorial i l’accés a l’habitatge? Molt probablement, no. A més, tenint en compte que els Next Generations haurien de revertir sobre l’actual teixit socio-productiu local i arrelat al Pirineu, sembla un despropòsit pensar que la proposta potenciarà un model molt més local i capaç de fixar les persones al territori quan les inversions previstes pretenen reforçar un teixit econòmic pràcticament inexistent que no respon a la realitat del model productiu del Pirineu.
La CUP vol apostar perquè les administracions revitalitzin el sector primari del Pirineu per les seves dues dimensions: font de riquesa i gestió del territori. Per això aposta per un centre de recerca que es dediqui a estudiar, analitzar, proposar alternatives, dissenyar nova maquinària i dissenyar la implementació de les noves tecnologies al sector primari. I cal fer-ho en aquell àmbit en el qual ens hem especialitzat, així com el Solsonès ho ha fet amb el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.
Amb la llarga tradició lletera de la nostra comarca, l’existència d’importants empreses com la Cooperativa Cadí o la Cooperativa del Camp podríem ser punters en el món dels làctics. Des de la producció de farratges a la transformació de la llet, passant pel transport en camions, la salut animal, la ramaderia extensiva, la gestió de boscos lligada a la lluita contra incendis, la conservació de races autòctones de vaca, cabres i ovelles, la millora genètica, la implementació de noves tecnologies i l’elaboració del producte final. És clau tenir investigadors especialistes al territori amb contacte directe amb el pagès, els ramaders i els agents econòmics. Per una banda, es donaria feina qualificada al nostre jovent, directament al centre de recerca o indirectament en tota la cadena de la llet, i per altra banda, es donaria resposta a la necessitat d’una gestió territorial dels recursos naturals del Pirineu, tant urgent com necessària.
