Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Ni presos ni exiliats
La Comissió Europea aconsegueix un rebuig provisional a la Iniciativa Ciutadana Europea contra l'Estat espanyol

El Tribunal General de la Unió Europea ha anunciat avui que desestima la demanda sobre la Iniciativa Ciutadana europea (ICE) impulsada per l’Assemblea i el Consell per la República. Aquesta iniciativa està concebuda amb l’objectiu que la Comissió Europea investigui si es donen les condicions per a l'aplicació de l'article 7 del Tractat de Lisboa a l'Estat espanyol, per les vulneracions dels drets polítics i civils del poble català.

09/06/2021 Drets i Llibertats

El TGUE ha rebutjat en primera instància aquest dimecres al matí la demanda sobre la Iniciativa ciutadana europea presentada per l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell per la República al setembre de 2019. La demanda va presentar-se després que la Comissió Europea rebutgés la iniciativa al juliol del 2019. L’Assemblea i el Consell van presentar-hi un recurs denunciant que l'argumentari de la Comissió per rebutjar la Iniciativa no s’ajustava a la legalitat de la Unió Europea.


La Iniciativa ciutadana europea “Dret de la Unió, drets de les minories i democratització de les institucions espanyoles”, presentada per l’Assemblea i el Consell al maig del 2019, té com a objectiu demanar a la Comissió Europea, a través de la recollida d’un milió de signatures, que activi els mecanismes de vigilància de riscos sistèmics per a l’estat de dret en el cas d’Espanya davant de les greus violacions de drets fonamentals. 

L’argument de la Comissió per rebutjar la ICE i denegar la recollida de signatures és afirmar que no es compleixen els requisits per admetre una iniciativa d’aquestes característiques, ja que considera que no s’hi sol·licita que la Comissió proposi un acte legislatiu. L’Assemblea i el Consell consideren que la resposta de la Comissió no s’ajusta a la legalitat de la Unió Europea, i que aquesta institució s’amaga darrere d’una excusa procedimental (la no presentació d’una acció legislativa), quan en realitat la raó per la qual rebutgen la ICE és política, i en conseqüència refusen exercir la funció de vigilància del respecte per l’estat de dret per part de les autoritats espanyoles. Aquesta funció de vigilància del respecte per l’estat de dret davant de possibles amenaces sistèmiques per part dels estats membres és una competència de la Comissió Europea, com a principi fonamental de la Unió recollit a l’article 2 del Tractat de la UE. 

De fet, aquesta iniciativa vol precisament demostrar que aquestes vulneracions no són puntuals, sinó generalitzades, i que han sorgit arran del procés polític emancipador que viu Catalunya, el qual ha destapat defectes i riscos sistèmics de l’Estat espanyol que vulneren drets fonamentals reconeguts al Conveni Europeu de Drets Humans i recollits al Tractat de Lisboa.

L’Assemblea i el Consell volen emfatitzar així l’escàs respecte al dret de les minories, la politització de les altes instàncies jurisdiccionals, la inexistència de contrapesos a les altes instàncies jurisdiccionals, el nul respecte a l’aplicació directa de normes i principis rectors de la Unió Europea, la utilització espúria per l’Estat de diversos mecanismes de cooperació jurídica entre estats membres, la vulneració de drets civils i polítics a les minories i els seus representants, i la vulneració sistemàtica de determinats drets, sense els quals una societat difícilment pot qualificar-se de plenament democràtica.

Tenint en compte la decisió del TGUE, l’Assemblea i el Consell per la República es reserven o bé l'opció d’incloure les modificacions necessàries a la Iniciativa, per tornar-la a presentar perquè la Comissió la registri, o bé la possibilitat de presentar un recurs davant de la instància judicial superior -el Tribunal de Justícia de la Unió Europea- a fi d’aconseguir que la  Comissió accepti el registre de la Inciativa amb el redactat actual, per demanar-li que investigui si les vulneracions de drets humans de les autoritats espanyoles contra el poble català suposen una amenaça sistèmica contra l’estat de dret.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid