Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Català a l'Escola
Milers de persones es manifesten a Perpinyà en defensa de la immersió de la llengua a l'escola

També han hagut mobilitzacions a Occitània, Iparralde, Bretanya, Còrsega i Alsàcia. La més nombrosa ha estat la que ha tingut lloc a Baiona (Iparralde) on s'han manifestat entre 8.000 i 10.000 persones. A Perpinyà, apunten que ha estat més de dues mil. Ara bé, la prefectura remarca que no s'ha superat el mig miler.

30/05/2021 Llengua

Aquest dissabte a la tarda, diversos milers de persones s'han manifestat pels carrers de la capital nord-catalana contra la decisió del Consell Constitucional, el 21 de maig, de rebutjar la legalització de la immersió lingüística i els accents lingüístics de les anomendes llengües minoritzades tal com es preveu a la llei Molac aprovada per una àmplia majoria de diputats.

La marxa ha servit per reivindicar el paper que fan les escoles catalanes a la Catalunya del Nord i el sistema d’immersió lingüística. En aquest sentit, els manifestants, molts d’ells mestres i alumnes, han recordat que “és clau” poder mantenir vives les llengües minoritàries com el català, el bretó, el cors, l’occità o el basc.

La manifestació ha comptat amb la participació de diferent entitats, com Òmnium Cultural, l’ANC o la Plataforma per la Llengua, així com representats de diferents partits polítics del Parlament, com ara la diputada dela CUP, Dolors Sabater i la presidenta de la cambra, Laura Borràs.

<blockquote class="twitter-tweet"><p lang="ca" dir="ltr">Avui i demà, l’escola en català! <a href="https://twitter.com/hashtag/perqu%C3%A8visquinlesnostreslleng%C3%BCes?src=hash&amp;ref_src=twsrc%5Etfw">#perquèvisquinlesnostresllengües</a> <a href="https://twitter.com/hashtag/Perpiny%C3%A0?src=hash&amp;ref_src=twsrc%5Etfw">#Perpinyà</a> <a href="https://twitter.com/hashtag/mani29M?src=hash&amp;ref_src=twsrc%5Etfw">#mani29M</a> <a href="https://twitter.com/hashtag/loiMolac?src=hash&amp;ref_src=twsrc%5Etfw">#loiMolac</a> <a href="https://twitter.com/amicsbressola?ref_src=twsrc%5Etfw">@amicsbressola</a> <a href="https://t.co/qgYWIEGup6">pic.twitter.com/qgYWIEGup6</a></p>&mdash; La Bressola (@LaBressola) <a href="https://twitter.com/LaBressola/status/1398659140298420226?ref_src=twsrc%5Etfw">May 29, 2021</a></blockquote> <script async src="https://platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script>

 

El blog Catalunya Nord explica les raons de la mobilització:

El 8 d'abril passat s'aprovava al parlament francès una llei històrica per la protecció del català i de l'ensenyament immesiu. Per primera vegada en la història una clara majoria dels parlamentaris votaven a favor d'una llei per a l'ensenyament del i en català sota totes les seues formes. Amb aquesta llei s'hauria normalitzat l'ensenyament immersiu... però 61 diputats de la majoria presidencial han portat la llei al "Conseil Constitutionnel" l'òrgan que en teoria garanteix la constitucionalitat de les lleis estatals. 

L'estat francès és un estat jacobí, ho porta a l'ADN. Els catalans del nord ho sabem des del 2 d'abril del 1700 amb l'edicte reial que prohibeix (i encara prohibeix) l'ús oficial del català. Un segle més tard la "Révolution française" va accentuar aquesta dèria en contra les llengües que no siguin la francesa amb "Le Rapport sur la nécessité et les moyens d'anéantir les patois et d'universaliser l'usage de la langue française de l'Abbé Grégoire". Un segle més tard les lleis de Jules Ferry per l'ensenyament gratuït, laic, obligatori i en francès posaven una nova barrera a les llengües dites regionals però majoritàriament encara parlades en cada territori.

Al segle XX la lògica republicana d'eliminar del mapa les llengües altres que la francesa ha estat més eficaç, s'ha consolidada.

A Catalunya Nord la llengua materna de la major part dels nadius és la catalana fins la Segona Guerra Mundial, i de cop i volta tot canvia, la transmissió familiar se trenca, però la llengua gaudeix encara d'una bona salut d'ús social, però és condemnada. 

El 1951 se vota la llei Deixonne que autoritza l'ensenyament facultatiu de les llengües dites regionals. 

La Constitution du 4 octobre 1958 i les llengües dites regionals

La constitució del 1958 no definia pas la llengua francesa com a llengua de la república. Les diferents lleis n'obliguen l'ús a tots els nivells administratius i oficials, però no va ser fins el 1992 on se va incorporar a l'article 2 : "La langue de la République est le français.

Recordem que el Comitè de Ministres del Consell d’Europa va aprovar el 25 de juny de 1992 el text de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. Aquesta Carta s'imposava a tos els estats membres, els que hi eren i els que han volgut adherir a la Unió Europea. França fa part d'aquest Comitè i encara que de manera hipòcrita ho negui, ha incorporat "La langue de la République est le français" a la seua constitució, un simple afegitó que ha tingut i té encara conseqüències per a les llengües minoritzades.

El 1996 l'estat francès firmava la carta europea de les llengües regionals o minoritàries, segurament per a donar-se bona consciència i bona imatge, però aquesta Carta obliga els estats a reconèixer drets als parlants d'aquestes llengües i tot seguit el "Conseil Constitutionnel" va negar la possibilitat de la ratificació puix que l'article 2 de la constitució diu "La langue de la République est le français." Aquest punt nega per si sol la possibilitat que la "République" pugui donar drets oficials a les llengües territorials i als seus parlants.

El 2008 la constitució francesa reconeixerà l'existència de les llengües dites regionals incloent-les a l'article llunyà 75.1 « Les langues régionales appartiennent au patrimoine de la France. », un article que no dóna cap obligació a l'estat francès.

Avui encara el futur de la "Llei Molac" i el futur de les llengües de cada territori administrat per França depenen de l'afegitó de l'article 2 : "La langue de la République est le français.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid