Figures reconegudes com el Premi Nobel de la Pau, Adolfo Pérez Esquível (Argentina), l’expresident d’Honduras, Manuel Zelaya, la presidenta del Sinn Féin, Mary Lou McDonald (Irlanda), l’exdirigent del Bloco d’Esquerda i historiador, Fernando Rosas (Portugal), el diputat del Parlament del Regne unit i president del grup de suport parlamentari a Catalunya Hywel Williams (Gal·les), o l’exvicepresident del Parlament europeu, José Pacheco-Pereira (Portugal); a més de representants de la societat civil com les “Madres de la Plaza de Mayo”, la Xarxa Europea per la Igualtat de les Llengües (ELEN), el Consell Nacional del poble Székler i diverses associacions en suport del poble Rifeny; han aportat les seves signatures al document.
El manifest denuncia la persecució judicial a la què es troben subjectes polítics electes i activistes catalans per la seva participació en l’organització del referèndum d’independència de l’1 d’Octubre de 2017, així com les víctimes de la repressió a mans de les autoritats espanyoles en el temps transcorregut des de llavors, especialment durant les protestes contra les sentències de l’octubre del 2019.
A més, el manifest esmenta el dictamen del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de les Nacions Unides de 2019, on es demana l’alliberament immediat i la indemnització de les preses i presos polítics catalans. En paral·lel, es posa de relleu la falta de respecte per la presumpció d’innocència dels presos i la manca de competència del Tribunal Suprem espanyol per a jutjar-los, així com altres vulneracions de drets humans que es van produir durant el judici, denunciades per diverses organitzacions internacionals
En aquest sentit, els signants del manifest denuncien “la criminalització de la voluntat política del poble de Catalunya per part de l'Estat espanyol, que no s’atura, i que ha provocat la persecució judicial de prop de 3.300 persones”, així com la “violació de drets fonamentals com són el dret a la llibertat d'expressió, llibertat d'associació, llibertat de reunió i de representació política”, tal com ho han condemnat la Comissionada de Drets Humans del Consell d'Europa, Estats membres de Nacions Unides en el marc de l'Examen Periòdic Universal, i organitzacions no governamentals com Amnistia internacional, l'Organització Mundial Contra la Tortura o l'Organització Mundial de Juristes, entre d'altres.
El text ressalta que els resultats electorals del 14F, on les forces independentistes han aconseguit una majoria absoluta històrica en escons, i en aquesta ocasió també en vots (52% del total), ratifiquen la voluntat del poble català d’esdevenir un estat independent, expressada a la victòria del referèndum de l'1 d’Octubre de 2017. Una reivindicació davant la qual la comunitat internacional no pot continuar impassible i mirant cap a una altra banda.
Per tot això, els signataris demanen respecte dels drets fonamentals dels represaliats, l’alliberament dels presos, la fi de la repressió i el respecte i reconeixement del dret a l’autodeterminació del poble de Catalunya.
